BarcelonaMés enllà del drama humà que hi ha al darrere de l'intercanvi de presoners entre Hamàs i Israel, l'acord per alliberar el soldat Shalid té guanyadors i perdedors a Israel i Palestina. No sembla evident, però, que el gest tingui cap impacte per rellançar les negociacions de pau.
Qui hi guanya a Palestina?
Amb l'acord, Hamàs aconsegueix recuperar la iniciativa política a dins de Palestina, després que el líder del seu rival de Fatah, Mahmud Abbas, presentés com a president de l'Autoritat Palestina la petició a l'ONU per al reconeixement de l'estat palestí. Amb aquest moviment, Abbas havia recuperat popularitat als territoris ocupats i havia aconseguit tornar a posar la reivindicació palestina a l'agenda internacional, i a més havia deixat Hamàs de banda. "Hamàs ha demostrat que és capaç de negociar i d'aconseguir resultats davant d'Israel, i això és el que compta en la política palestina", apunta l'investigador Robert Danin, del Council on Foreign Relations. L'altra cara de la moneda és el president Abbas, que, més enllà dels discursos, fa anys que no obté resultats tangibles per millorar la situació dels palestins.
Què canvia a dins d'Israel?
Al costat israelià, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, fa un pas endavant, tot i que no es tracta de cap gest extraordinari: Israel ha intercanviat en la seva història més de 13.000 presoners palestins a canvi de 16 soldats. El retorn a casa dels soldats israelians sempre ha tingut un fort component emocional en la societat israeliana, i amb l'acord es fa valer la màxima de "no abandonar mai cap soldat". També cal tenir en compte la humiliació que representava per al poderós exèrcit israelià i els seus serveis d'espionatge tenir un soldat capturat en un lloc tan petit i pobre com la franja de Gaza, després d'haver-ho intentat tot, incloent-hi bombardejos massius. Algunes veus crítiques veuen l'acord com un signe de debilitat, i diuen que instigarà més segrestos.
Quins canvis implica al Pròxim Orient?
En el panorama regional, Egipte reemergeix com a poder amb capacitat de mediació, i demostra que encara té possibilitats, més enllà dels seus problemes interns amb una transició cap a la democràcia problemàtica, d'actuar a la regió: "Tot i les tensions creixents entre la població i el consell militar que governa Egipte, el govern post-Mubàrak ha demostrat que pot seguir jugant un paper significatiu", explica Phyllis Bennis, politòloga de l'Institut Transnacional d'Amsterdam.
Per què ara?
Des que Hamàs va capturar el soldat Shalid el 2006, ha volgut intercanviar-lo per presoners palestins. Fins ara tots els intents (inclosa la mediació alemanya) havien fracassat. La Primavera Àrab ha capgirat el panorama regional i ha portat tant Israel com Hamàs a posicions conciliadores. Israel ha perdut aliats claus de les últimes dècades, com el president egipci derrocat, Hosni Mubàrak. Amb la revolta a Síria, a la frontera nord d'Israel, Tel Aviv veu trontollar un règim que no li era afí però que tampoc li posava problemes.
Alhora, el govern de Netanyahu està molt pressionat internament pel moviment de protesta social, emmirallat en els indignats , que (encara que no aborda el problema palestí) des de l'estiu exigeix millores en l'estat del benestar i retallades dels pressupostos militars.
Com afectarà el procés de pacificació?
El procés de pau està congelat des del 2008 i el discurs d'Abbas al davant de l'ONU, amb el veto al reconeixement de l'estat palestí anunciat pels Estats Units, no va servir per tornar a asseure els israelians i l'Autoritat Palestina a la taula de negociacions. Tot i que el Quartet -format per l'ONU, Rússia, els Estats Units i la Unió Europea- va instar les dues parts a tornar a les negociacions, les converses segueixen encallades en la negativa d'Israel a congelar la construcció de colònies als territoris ocupats, la precondició dels representants palestins per reprendre-les. L'intercanvi de presos no sembla que hagi de servir per superar aquest bloqueig.
