CRISI DEL DEUTE
Crònica 10/05/2011

Les agències de crèdit agreugen la crisi grega

Les agències de qualificació van afegir més pressió ahir a Grècia. S&P va rebaixar la qualificació del país i Moody's i Fitch van anunciar que podrien fer-ho aviat. Les borses van reaccionar amb pèrdues.

àlex Font Manté
2 min
Papakonstantinu, ministre de Finances de Grècia, va criticar ahir les agències de qualificació. Segons aquestes agències, qui tingui deute grec podria perdre fins al 75% dels diners.

BARCELONA.Totes les opcions estan obertes una vegada que Europa ja ha admès implícitament que el rescat de Grècia -acordat fa un any i valorat en 110.000 milions d'euros- va ser insuficient.

Les agències de qualificació, que no han destacat mai pel seu do de l'oportunitat, van afegir ahir més pressió sobre el país presidit per Iorgos Papandreu. Una d'aquestes agències, Standard & Poor's (S&P), va anunciar que rebaixava un grau el deute de Grècia, fins a situar-lo al nivell B. Aquesta rebaixa té una importància relativa, perquè el nivell anterior (BB-) ja era molt negatiu. Tant el nivell BB- com el nivell B es considera una qualificació de bo porqueria. Però el pitjor és que S&P va avisar que podria fer més rebaixes en el futur.

De totes formes, S&P no es va quedar sola. Les altres dues principals agències (Moody's i Fitch) també van anunciar ahir que estan "revisant activament" les qualificacions que han fet de Grècia. Totes consideren que una eventual reestructuració del deute grec perjudicaria els inversors.

A l'informe que ahir va publicar S&P es parla de la possibilitat que els inversors que tenen deute grec puguin patir un quitament (pèrdua total o parcial dels diners invertits). S&P considera que si es produís aquest escenari la previsió és que hi hauria "quitaments d'entre un 50% i un 70%". En aquest cas, el Banc Central Europeu podria perdre un mínim de 35.000 milions d'euros, segons va calcular posteriorment el banc JP Morgan.

Caigudes a les borses

Com a conseqüència de totes aquestes notícies, les borses europees van patir caigudes. La més perjudicada va ser l'espanyola, que va baixar un 2%. Durant la jornada d'ahir, a més, l'euro va arribar a cotitzar al nivell més baix de les últimes tres setmanes (per sota dels 1,43 dòlars), tot i que després es va recuperar. Paral·lelament, els interessos que Grècia paga pel seu deute van seguir creixent: el país ja paga un 15,7% pels seus bons a deu anys i un 24,2% pels bons a dos anys.

Iorgos Papakonstantinu, ministre de Finances grec, va protestar ahir per l'informe d'S&P, perquè considera que s'allunya de la realitat: "Les decisions de les agències s'han de basar en dades, decisions i avaluacions reals sobre el veritable estat de cada economia".

A la UE se li acumulen els deures de cara a la trobada de l'Eurogrup i l'Ecofin de dilluns i dimarts de la setmana que ve. Per una banda hauran d'estudiar com reestructurar el deute de Grècia (i, per tant, alleugerar les condicions del seu rescat) sense esfondrar la credibilitat del país i de la resta d'estats membres. En segon lloc, s'haurà de tancar el rescat a Portugal, que s'ha estat negociant durant les darreres setmanes i que entre altres obligacions obligarà el país lusità a retallar les pensions i la despesa sanitària.

stats