Shahira Amin: "Si això ho hem fet amb 18 dies, imagina't el futur"
Valenta El dia 3 de febrer va abandonar l'edició dels informatius de la televisió pública per unir-se a la protesta de la plaça Tahrir
Fa més d'una setmana, la policia vestida de paisà carregava contra els manifestants a la plaça Tahrir i el centre del Caire es convertia en una batalla campal. Shahira Amin no va tolerar el bany de sang del règim i va deixar el càrrec d'editora i presentadora dels informatius de la televisió pública egípcia, Nile TV. Simplement, en lloc d'anar a la feina es va unir a la protesta. I des de llavors no ha deixat la plaça. Amin es va criar fora d'Egipte i va prendre la decisió ferma de pujar els seus fills al país. Des de llavors ha treballat també per a la CNN i la BBC. Responia ahir eufòrica a les preguntes de l'ARA a pocs metres de l'epicentre de 18 dies de revolta.
Com se sent? Quin és l'ambient a la plaça Tahrir?
Em sento victoriosa, ho hem fet! Estic tan orgullosa de la meva gent! És el seu moviment i el moment que hem estat esperant des de fa dues setmanes. Aquest matí ningú es creia que les coses poguessin canviar tan ràpid. Ens sentim alliberats. És un nou començament. Després de passar tot el dia a la plaça, l'ambient ara és electritzant. Pur èxtasi, just el contrari d'ahir a la nit.
El 3 de febrer va dimitir. Què va ser el detonant de la decisió?
Després del que vaig veure, si no dimitia em convertia en una veu més d'un règim tenyit de sang. Havia d'escollir entre la gent o el govern, i m'era fàcil. Vaig caminar cap a la plaça i he estat allà la resta de dies.
Quina ha estat la reacció de la televisió pública tan bon punt el president ha anunciat que dimitia?
Tan bon punt Mubàrak ha dimitit, hi ha hagut un canvi instantani en la manera de cobrir la informació per part de la televisió egípcia. S'ha abolit la censura i es veia la festa a la plaça.I no ha estat per les dimissions, sinó perquè la gent reclamava el canvi i la pressió exterior. Hillary Clinton ha trucat i ha donat una llista al règim del que havia de complir. El primer punt era dotar de llibertat d'expressió els mitjans de comunicació. I això ja està passant. Primer no m'ho podia creure i em pensava que només era una careta, però és una nova tendència que ja s'ha instal·lat i a partir d'ara tindrem mitjans lliures.
Tornarà a exercir a Nile TV?
Si tenim uns mitjans lliures, em sentiria molt orgullosa de tornar-hi a treballar. Sempre he sigut una periodista que he dit el que pensa i explica les històries com són, i amb aquesta revolta era la primera vegada que em sentia restringida.
Confia en el paper dels militars a partir d'ara?
Egipte, històricament, ha anat encadenant règims l'un darrere l'altre. Però confio que en aquest cas ens trobem només davant un període de transició i les eleccions se celebraran d'aquí a 60 dies. Després podrem decidir que volem un estat civil democràtic. Tot i això, el més important és que hem trencat la justícia social i confrontarem la corrupció. No serà fàcil, trigarem molt temps, però si això ho hem fet amb 18 dies, imagina't el futur.
Per demà [avui] hi ha prevista una gran manifestació a Algèria i vaga general a Palestina. Quina resposta espera de la resta de països del món àrab?
Espero que estiguin seguint atentament el que està passat a Egipte i se sentin envejosos. Estic convençuda que això es convertirà en un efecte dominó a la resta del món àrab. Egipte sempre ha sigut el germà gran, el líder, i espero que això sigui la base per a un Pròxim Orient més democràtic.
Què en pensa del paper dels EUA per detonar el canvi? N'hi hauria hagut prou amb la força del poble?
Tots dos han tingut molt pes. No vull que ningú tregui importància a la força del poble egipci, particularment els joves activistes a través de les xarxes socials. Però no podem obviar que l'administració Obama ha estat el catalitzador d'aquest canvi. Ahir vam sentir en el discurs del president Mubàrak "no permeto que els països estrangers em dictin què haig de fer", on quedava clar que la pressió provenia dels Estats Units.
