CRISI DEL DEUTE
Crònica 02/12/2011

Les ajudes a la banca equivalen al PIB italià

Els bancs europeus han rebut 1,6 bilions d'euros en ajudes públiques per evitar el col·lapse. La dada va ser revelada ahir pel vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia.

àlex Font Manté
2 min
EXCEPCIONALITAT Les ajudes al sector financer equivalen al 13% del PIB europeu, més del doble del 5,1% que els Estats Units han
 Destinat al mateix propòsit. El vicepresident de la CE, Joaquín Almunia, va admetre ahir que les ajudes al sector
 Financer són excepcionals però que es mantindran mentre Europa no resolgui la crisi del deute.

BARCELONA.Durant els dos primers anys de crisi les autoritats continentals van entregar a les entitats financeres una quantitat de diners lleugerament superior al PIB d'Itàlia, la tercera economia de la zona euro i la vuitena del món. En concret, la banca va rebre 1,6 bilions entre l'octubre del 2008 i el desembre del 2010, mentre que el PIB italià és d'1,5 bilions. A aquesta xifra caldrà sumar-hi els diners que s'hagin entregat durant el 2011.

La gran obsessió de les autoritats europees des de l'inici de la crisi ha estat evitar una fallida com la de Lehman Brothers. Quan se'ls ha criticat, els líders continentals sempre han argumentat que com a mínim a Europa no s'ha viscut un col·lapse com aquell (de moment). En conjunt, les ajudes a la banca del Vell Continent suposen el 13% del PIB europeu, més del doble del 5,1% que els Estats Units han destinat al mateix propòsit, segons dades del Fons Monetari Internacional.

Joaquín Almunia va assegurar ahir que aquesta situació d'excepcionalitat es mantindrà mentre no es resolgui la crisi del deute europeu: "Estic decidit a tornar a les normes habituals tan aviat com les condicions ho permetin". A més, el vicepresident europeu va dir que "garantirà" que les ajudes rebudes es destinin a potenciar el creixement econòmic i la creació de llocs de treball.

Barra lliure per a la banca

Una gran part de les ajudes al sector financer (1,2 bilions, el 75% del total) van correspondre a l'anomenada barra lliure, gràcies a la qual les entitats han pogut agafar prestats diners del Banc Central Europeu a interessos molt baixos. L'objectiu de la barra lliure ha estat procurar que el crèdit flueixi i que els ciutadans i les empreses puguin demanar préstecs amb la mateixa normalitat que ho feien abans de la crisi. De moment, l'esforç no ha fructificat. Aquesta mateixa setmana, el BCE i cinc grans bancs centrals més es van veure obligats a fer una nova injecció de diners a la banca davant el temor a un col·lapse del sistema.

La resta dels fons públics (400.000 milions, un 25% del total) s'han invertit a recapitalitzar les entitats i "al tractament dels actius deteriorats". Això, per exemple, inclou els diners que Espanya ha invertit en la nacionalització d'entitats mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB).

Un 25% dels diners es van destinar a ajudar la banca irlandesa, un 18% la britànica i un 15% l'alemanya. Les entitats europees passen per un moment delicat perquè, entre altres motius, moltes posseeixen grans quantitats de deute dels països en problemes (una inversió que en el cas de Grècia, per exemple, ha perdut la meitat del seu valor). A més, a Espanya la banca encara no ha digerit del tot l'esclat de la bombolla immobiliària.

stats