El rei alerta que caldran més sacrificis
Coincidint amb el final de la legislatura, Joan Carles I va certificar ahir que l'economia espanyola encara no ha sortit del túnel. Per això, va dir als ciutadans que hauran de fer "bastants, molts" sacrifics.
Madrid.No per sabuda la resposta del cap de l'Estat sobre la salut de l'economia espanyola és menys preocupant. Joan Carles I despatxa cada setmana amb el president del govern espanyol i està al corrent, de primera mà, de les interioritats de les finances públiques. Per això, ahir la seva opinió va ressonar quan va admetre en públic que els espanyols encara hauran d'arremangar-se més per sortir del pou.
El rei va pronunciar aquestes paraules responent a la pregunta d'una periodista a les portes del Congrés, on va presidir un dinar de l'anomenat club dels presidents , que reuneix de manera periòdica les principals autoritats de l'Estat, amb el cap de l'executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, al capdavant. El rei no acostuma a anar-hi, però aquesta vegada va acceptar la invitació del president del Congrés, José Bono, perquè la legislatura ja s'ha acabat. De fet, l'avís que caldran més esforços arriba només 48 hores després de firmar la convocatòria d'eleccions espanyoles per al 20 de novembre i enmig d'un debat, cada cop més encès, centrat precisament en l'abast i el focus de les retallades que caldrà fer per reduir el dèficit públic.
Interpretant PSOE i PP
Amb la seva opinió, el monarca espanyol tenia les espatlles políticament cobertes. D'entrada, perquè als pressupostos del 2011 la partida destinada a la casa reial es va retallar un 5,2%, un fet insòlit en la història de la democràcia espanyola. A més, Joan Carles I té clar que els dos partits estatals amb possibilitats reals de governar, el PSOE i el PP, han admès en públic el compromís de fer quadrar ingressos i despeses. De fet, dimarts ell mateix va sancionar la reforma que van impulsar José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy per constitucionalitzar un sostre de dèficit. És a dir, uns i altres poden subscriure el seu comentari.
A la classe política madrilenya, aquesta alerta de més sacrificis no va sorprendre perquè, durant els últims mesos, el rei ja ha anat traslladant el missatge a empresaris i presidents autonòmics (amb la majoria s'hi ha reunit recentment). A la sortida del dinar, l'amfitrió, José Bono, va certificar que hi havia hagut "un nivell de coincidència alt". "Hem parlat de tot el que vostès s'imaginen", va ironitzar, repetint la frase que ha fet servir en aquest mandat quan, en moments delicats, s'ha reunit al seu despatx amb Rubalcaba, Zapatero o Rajoy, a la vista de tothom. Bono fins i tot es va permetre fer broma d'aquest escenari, que ahir va servir de menjador. Va reconèixer que se'l coneix com el "confessionari" perquè hi han anat desfilant tots els principals dirigents. "El confessionari és per als pecadors i avui es resaven els misteris gloriosos, no pas els dolorosos", va dir.
Protegir les rendes del treball
Si el PSOE i el PP estan d'acord en la necessitat de la contenció fiscal, ahir van esclatar les diferències sobre el camí per arribar-hi. Els socialistes van desplegar una ofensiva per tot l'Estat per denunciar les retallades que estan fent els governs autonòmics populars. Entre els últims plans antidèficit hi ha el de les Illes, que suprimirà 96 de les 168 empreses públiques actuals, i Navarra, governada per UPN i els socialistes, que abans d'acabar l'any haurà d'haver retallat 294,3 milions d'euros.
El candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va acusar el PP d'haver "traspassat determinades línies vermelles", que va identificar amb els drets en l'educació i la sanitat. Per això, es va comprometre a quadrar els números al programa electoral per demostrar que els serveis públics es poden finançar. Pel líder socialista, cal actuar en el terreny dels ingressos i de la lluita contra el frau fiscal. Ara bé, ja va avançar ahir que no pensa tocar les rendes del treball, només les del capital. L'apel·lació al vot contra la dreta va enfurismar molt el PP. El vicesecretari general, Esteban González Pons, va titllar Rubalcaba de "mentider i penques" per haver estat ell qui va "podar" les pensions. El PP assegura que, si guanya, no les congelarà, però també que la pròrroga dels pressupostos dependrà del moment econòmic. La batalla electoral ha començat.
