Publicitat
Publicitat

Els aliats de l''statu quo'

El rei ho és per un dedazo . El juliol del 1969 el dictador Francisco Franco va triar Joan Carles per substituir-lo com a cap de l'Estat quan ell faltés. El fet biològic s'intuïa i el general ho volia tot "lligat i ben lligat". Per això es va assegurar que, aquella tarda a les Corts, el jove príncep jurés els principis del Movimiento a canvi d'una futura restitució de la monarquia, abolida el 1931. El dedazo encara es recorda per deslegitimar la Corona, que va trobar en la Constitució del 1978 el necessari vernís democràtic. Però també hi ha qui veu en el jurament una maniobra intel·ligent del monarca per assegurar-se el respecte del búnquer franquista i encarar amb les mans lliures i sense tensions una transició que els temps i les forces democràtiques exigien. Les coses han canviat molt i ahir, 42 anys després, un tocat Joan Carles I tornava a les Corts. No per jurar res ni per demanar harakiris a ningú com faria anys més tard. Ara el que busca és que es mantingui l' statu quo . I té aliats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT