Publicitat
Publicitat

Els aliments haurien d'estar sotmesos a les lleis del mercat?

Quin és l'origen del problema? "El problema és més complex que si els biofuels, que si el cru és car, que si la Xina, l'Índia o el Brasil mengen més, o que si amb el que menja Europa o els EUA podríem alimentar tres o cinc planetes!", apunta Tim Lang, que, a més de professor de polítiques alimentàries de la City University of London, va ser el creador del concepte food mile , que descriu la quantitat de quilòmetres que ha fet un aliment per arribar a taula.

Lang apunta que la producció agrícola comercial és insostenible per l'altíssim consum de fertilitzants, petroli i aigua que requereix: "En un moment de canvi climàtic -quan sabem que l'aigua és i serà un problema que força la gent a emigrar, quan sabem que la desertització avança-, afrontar l'agricultura i la cadena alimentària des d'un punt de vista només econòmic és un error, és obviar la complexitat del sistema, que s'ha d'afrontar de manera integral. Produir més no és la solució: s'ha produït més des del 2008 i seguim tenint preus alts".

"Sempre donen les mateixes solucions: més mercat lliure, més tecnologia i més producció", explica des dels EUA Eric Holt-Giménez, director de Food First, que creu que els aliments, recursos bàsics, no haurien d'estar subjectes a les lleis del mercat: "El menjar no són sabates". Per Holt-Gimgènez, la concepció del sistema beneficia els grans agricultors, les grans companyies agrocomercials, les cadenes de distribució, els especuladors i els grans supermercats. "I com a consumidors, no queda gran cosa a fer. Les grans companyies s'han apropiat de la marca orgànic. No fa falta menjar, tenim prou producció".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT