Publicitat
Publicitat

Reportatge

L'augment de preus està sent superior al rècord del 2008, que va causar aldarulls arreu del món

Els aliments no tornaran a ser barats

Els preus internacionals dels aliments van superar al desembre passat el rècord assolit l'any 2008, que va provocar aldarulls, protestes i morts arreu del món, des d'Haití fins a Camerun. Tot i que l'augment de preus ha estat protagonitzat pel sucre i els olis més que per productes molt més importants com l'arròs o els cereals -també amb preus elevats-, les protestes ja s'han fet notar a Tunísia -on han tingut a veure amb l'inici del moviment que ha acabat amb el règim de Ben Ali- i a altres països com el Marroc, Jordània i Algèria -on s'han registrat tres morts i més de 400 ferits-. Mestrestant, a l'Índia, els ciutadans afronten una inflació del 18% en un producte bàsic com la ceba, i altres països asiàtics estan patint inflacions en el menjar d'un 10% o més.

Els experts no esperen que els preus tornin als nivells del 2007, quan es va iniciar l'escalada, però creuen els dits perquè el fenomen meteorològic de la Niña no acabi afectant les collites de l'Argentina i el Brasil, perquè això donaria peu a un creixement encara més accentuat.

L'increment de preus registrat el 2008 va catapultar cent milions de persones més a la pobresa i el número d'afamats al món va arribar als mil milions.

Els preus del desembre, d'acord amb l'índex establert als noranta per l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació de les Nacions Unides (FAO), publicats recentment, mostren un augment del 25% de mitjana respecte al mateix període del 2009.

Factors incontrolables
No s'ha arribat al 48% assolit en només un any el 2008. I és en aquest sentit que els experts de la FAO procuren enviar un missatge de calma als mercats, tan susceptibles al pànic com els mercats financers: "La situació ha estat provocada per factors incontrolables: focs a Rússia, inundacions al Pakistan, mal temps al Canadà, a Austràlia... però no és comparable a la del 2008. O encara no", explica Abdolreza Abbassian, economista a la FAO.

Recorda aquest expert que l'arròs, aliment bàsic per a una bona part del món, està encara a un preu més baix que fa dos anys i que, tot i que els estocs de cereals continuen en una situació vulnerable, són més estables: "Els anys 2007 i 2008, la producció de cereals per a etanol, per a biofuel, s'estava expandint, això ha canviat amb la millora del preu del petroli. El biofuel va fer aleshores trontollar les reserves i els mercats".

Abbasian, però, confirma que el 2011 no hi haurà una millora en els preus i els països es veuran més o menys afectats depenent de si disposen ja de reserves pròpies, de la producció local, o de si disposen de la possibilitat de pagar un preu més elevat per importar aliments.

La preocupació per la volatilitat dels mercats de futur agraris ha arribat al G-20 i en concret França ha demanat al Banc Mundial que estudiï l'impacte dels preus. Entre les mesures que es plantegen ara es trobaria la d'arribar a regularitzar el mercat de valors dels cereals, amb l'objectiu últim de limitar les operacions especulatives en el preu dels aliments.

Regular els mercats
Capital que abans s'invertia en mercats immobiliaris, per exemple, ara s'inverteix en mercats de recursos bàsics, i el dels cereals és un mercat sense regular i que atrau especuladors. La regulació dels mercats és una opció que la FAO està estudiant: "Ara mateix no hi ha restriccions en les operacions, els especuladors compren i venen en decisions que no estan relacionades amb el mercat real i poden ser els causants de les fluctuacions i la volatilitat dels preus. Es podria, per exemple, limitar les operacions comercials que es poden efectuar en un dia. És una de les solucions que estem estudiant", afirma l'esmentat economista. Disposar de reserves més estables, enfortir els mecanismes de vigilància dels preus de les Nacions Unides o reduir els subsidis a agricultors són algunes de les mesures que el G-20 es plantejarà enguany.

La regulació del mercat de productes agrícoles pot ser una bona idea, però, com ho faran? Qui i amb quin poder? És que potser funcionen els mercats financers? "El que estem veient és la fallida d'un sistema, i les solucions que s'ofereixen -produir més, biotecnologia, més investigació- no van al cor del problema, que és la insostenibilitat del sistema", diu Tim Lang, professor de polítiques alimentàries a la City University of London.

Més continguts de