Els altres paradisos en perill de Mallorca
La batalla per preservar es Trenc ha actualitzat la pugna entre administracions i entitats que treballen per conservar el territori. A Mallorca hi ha nombrosos precedents de paratges en situació de perill.
PALMA DE MALLORCA.Mallorca està plena d'exemples de conflictes entre els que volen conservar el territori i els que prefereixen fer-hi hotels i urbanitzacions. En molts casos ha guanyat el ciment, però en d'altres alguns espais s'han conservat o fins i tot s'han recuperat. És el cas de Llucalcari, on després d'un quart de segle de batalles judicials s'enllesteix la demolició de quatre xalets construïts amb llicència municipal en una zona no urbanitzable classificada com a bé d'interès cultural.
Llucalcari és un espai amb una cala petita i un llogaret al capdamunt, i està situat al terme municipal de Deià, a la serra de Tramuntana. Si s'hi vol nedar és fàcil trobar-hi lloc, però cal caminar per arribar-hi. El 1985 el propietari de la finca Can Simó la va parcel·lar i hi va fer un camí. En dos anys, l'Ajuntament, en mans del PP, ja havia concedit llicències per fer-hi quatre xalets. El Grup Balear d'Ornitologia (GOB) va començar una batalla judicial que el 1992 va donar el seu fruit en forma d'una primera sentència. Però en van caldre 18 més perquè comencessin les demolicions. Hi ha dos xalets que ja han desaparegut i tota la zona es repararà perquè no en quedi cap rastre.
Just entre les emblemàtiques platges des Trenc i de sa Ràpita hi ha un altre cas en què s'haurà de fer marxa enrere: els 68 apartaments aixecats el 1994 a la zona de ses Covetes. Continuen drets, buits i plens de brutícia. Després de 17 anys de batalles legals, va quedar clar que eren il·legals, però encara no s'han enderrocat. Altres paratges s'han protegit per la pressió popular que ha obligat les administracions a actuar. És el cas des Canons d'Artà, una platja verge on la garriga arriba gairebé fins a l'aigua i que el govern del primer Pacte de Progrés va protegir l'any 2000, desclassificant-la com a sòl urbanitzable. Es va impedir que es construïssin les 2.000 places hoteleres que s'hi podien haver fet, però una sentència del 2010 va obligar l'executiu a indemnitzar els propietaris del terreny amb 3,6 milions d'euros.
També hi ha projectes urbanístics que han fracassat sols, com la urbanització El Paraíso, a la Vinyola, a menys de mig quilòmetre d'on es pretén fer el nou hotel de sa Ràpita. D'aquell complex residencial que la promotora va deixar a mitges en queda una urbanització buida, amb centenars de pisos a mig fer i un camp de golf avortat.
