Israel dóna per fet que els míssils continuaran caient sobre les poblacions del sud del país uns quants dies més. "No volem que les coses es deteriorin -va dir Netanyahu- però aconsello a Hamàs, a la Jihad i a altres que no ens posin a prova". ¿Per quins set sous els milicians de la Jihad Islàmica han trencat la treva tàcita acordada el 26 d'agost i posen en risc el compliment -per part del govern hebreu- de la segona part de l'acord a canvi del soldat Shalit, és a dir, l'alliberament de més de 500 presos palestins? Una resposta seria per avisar Israel que tot i l'acord, no ha canviat res i la lluita armada continua sent una opció. L'altra seria més subtil: fer un pols de força a Hamàs. Gràcies a l'acord Shalit, Hamàs pot reforçar el seu poder polític i buscar un apropament amb el president Mahmud Abbas i amb el nou govern egipci. Amb els míssils finançats per Iran, la jihad vol deixar clar que té prou força per marcar l'agenda i avortar les maniobres polítiques que no li convinguin. Seria bo que Hamàs no cedís al xantatge.
