Duisburg s'ha convertit en una ciutat extremadament sensible des del 24 de juliol del 2010. És complicat aturar la gent al carrer i fer-la conversar sobre el tràgic Love Parade de l'any passat, en què en un atac massiu de pànic van morir 21 persones, entre les quals hi havia les estudiants tarragonines Clara Zapater i Marta Acosta, que completaven a Alemanya un any d'Erasmus. Als duisburguesos els sap greu aparèixer contínuament en titulars negatius de premsa i prefereixen no dir res, buscar la tranquil·litat.
Un any després encara hi ha molts interrogants per resoldre. Ningú no ha pres responsabilitat pels errors que van desencadenar la catàstrofe. En el puzle de culpabilitats, totes les parts van cometre errades, segons demostren les investigacions. Hi ha 16 acusats, entre els quals l'excap d'operacions de la policia, 11 funcionaris de l'administració local i quatre membres de l'organització del festival. El treball judicial encara durarà, mentre les víctimes s'acumulen: 21 morts i els seus familiars i amics, 500 lesionats que van sobreviure a la tragèdia i centenars de testimonis directes que encara avui estan traumatitzats. Per a ningú la vida ha tornat a ser igual.
En alguns mesos hi pot haver judici. La recerca d'un responsable es fa cada cop més difícil. Una iniciativa ciutadana ha col·leccionat des de finals de juny 30.000 firmes contra l'alcalde, però en necessita 55.000 per iniciar el procés de revocació del batlle, que ni pensa dimitir ni vol fer un monument en memòria de la tragèdia.
