Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

La violència s'acaba perquè els abertzales han assumit que els perjudica

El primer any de l'epíleg d'ETA

Acaba de fer un any que ETA va anunciar que suspenia els atemptats. El 5 de setembre del 2010, la televisió britànica emetia un vídeo en què apareixien tres encaputxats que explicaven que l'organització basca havia pres la decisió de "no dur a terme accions armades ofensives". Només l'esquerra abertzale es va mostrar satisfeta amb el contingut del missatge. La resta de partits -també els governs socialistes de Madrid i Vitòria- van considerar "insuficient" l'anunci d'ETA, ja que esperaven el comunicat final, el de l'abandó definitiu de les armes. En aquell moment hi havia una gran expectació sobre el que pogués anunciar ETA. Tothom esperava un pronunciament del grup armat perquè havia de donar resposta a dos emplaçaments directes: l'intern de l'esquerra abertzale, després que la majoria de les seves bases assumissin el discurs d'Arnaldo Otegi a favor de les vies exclusivament pacífiques i democràtiques; i un d'extern, la petició d'un alto el foc unilateral i verificable per una vintena de personalitats internacionals.

Otegi es mou i Rubalcaba respira

Amb el vídeo enviat a la BBC, ETA avalava el procés intern impulsat per Otegi i deixava pendent de resposta la qüestió de la treva que sol·licitava una part de la comunitat internacional. La treva arribava el 10 de gener del 2011 i, des de llavors, ha generat situacions sense precedents en la política basca. A l'absència d'atemptats cal sumar-hi la pràctica desaparició de la kale borroka i l'extorsió sobre els empresaris. Tot i que ETA no ha desaparegut els nivells de violència a Euskadi i a Navarra són inexistents.

Això afecta directament el col·lectiu dels escortes privats. Com que els nivells d'amenaça d'ETA estan en mínims històrics, la seguretat de les persones que són víctimes potencials d'un atemptat també s'ha reduït a la baixa. Des de l'1 de setembre el departament d'interior basc ha disminuït el nombre de guardaespatlles. El candidat del PSOE a la presidència espanyola, Alfredo Pérez Rubalcaba, visitava la setmana passada Bilbao i confirmava el nou clima polític que es viu a Euskadi: "La meva arribada a l'aeroport ha estat com si em trobés a Cadis, a Cantàbria o a Badajoz. M'he sentit del tot normal, envoltat de la gent que em protegeix habitualment, però sense l'afegit que tenies quan venies al País Basc. I he pensat: que ràpid que ens acostumem a la pau". A més de la calma social, la treva també ha provocat un revifament polític de l'independentisme. El que abans impedia la violència -un ampli front abertzale-, ara sí que és possible, i amb un gran èxit, com demostren els resultats que va obtenir Bildu a les forals i locals del 22-M.

Ratificació a les urnes

La coalició integrada per l'antiga Batasuna, Eusko Alkartasuna i Alternatiba va obtenir més de 313 mil vots a Euskadi i Navarra i governa la Diputació Foral de Guipúscoa i l'Ajuntament de Sant Sebastià. Un poder institucional inèdit per al sobiranisme basc que contrasta amb les informacions que, en paral·lel, difon el govern espanyol sobre l'extrema feblesa d'ETA. L'alto el foc actual no té l'origen en la intensa campanya policial duta a terme per l'executiu Zapatero contra el conjunt de l'esquerra abertzale quan es va trencar el procés negociador obert entre el 2004 i el 2007. O si més no, aquesta no és la raó principal.

El cicle de la violència s'ha exhaurit perquè l'esquerra abertzale ha interioritzat que les armes són contraproduents per al projecte independentista. De fet, Otegi adverteix que un atemptat d'ETA seria el suïcidi polític de l'esquerra abertzale i el seu descrèdit total. Segons els experts antiterroristes francesos, malgrat els cops policials soferts, ETA s'ha reorganitzat, disposa d'armes i d'un centenar d'activistes disposats a continuar lluitant, però ara els que manen, per primera vegada, són els polítics i no els militars. El món d'ETA -comandos, presos i exiliats- està immers en un debat sobre el futur de l'organització.

Si com altres vegades segueix l'exemple de l'IRA no es dissoldrà. Acceptarà desmantellar els seus arsenals sota una verificació internacional i es desactivarà mentre promou alhora un procés de pau. "Demanar la dissolució no és el pas que s'ha de fer ara. Arribarà el moment en què ETA es dissoldrà per vocació pròpia", pronostica el màxim representant institucional de Bildu, el diputat general de Guipúscoa Martin Garitano. El viatge sense retorn ja ha començat i el primer pas es va fer fa un any davant les càmeres de la BBC, la televisió pública del Regne Unit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT