"Tinc 93 anys, sóc advocat d'ofici i no em penso jubilar"
Vocacional Lluís Armengol, de 93 anys, en fa setanta que treballa com a advocat al seu despatx d'Olot i en el torn d'ofici. És el més gran de Catalunya en exercici i no es vol jubilar
Setanta anys exercint d'advocat. No és el moment de jubilar-se?
L'advocacia és la meva professió des de fa setanta anys. No deixaré d'exercir-la. Tinc 93 anys, però no em vull jubilar. A més, fa set anys la meva dona va morir i no tinc fills. És una manera d'ocupar el temps i el cap.
Quan va decidir que seria advocat?
Quan vaig acabar el batxillerat, en plena Guerra Civil, vaig fer una reflexió sobre el meu futur i vaig decidir que volia ser advocat. Em vaig llicenciar l'any 1940 a la Universitat de Barcelona i vaig formar part de la primera promoció de la postguerra.
I durant la guerra què va fer?
Em va reclutar l'exèrcit republicà i vaig lluitar als fronts de Terol, València, el Pont de Serós... i així fins a la Batalla de l'Ebre. Després la guerra es va acabar i vaig poder-me dedicar a estudiar. Posteriorment em vaig establir a Barcelona fins a l'any 1949, que vaig tornar a Girona. Un cop allà vaig obrir el meu despatx d'Olot, i fins ara.
No em negarà que el seu cas és sorprenent per poc habitual. El torn d'ofici requereix disposició total!
Sí, i estic atent i a plena disposició les 24 hores del dia per si m'avisen. El torn d'ofici es va iniciar a Girona el 1963, i des d'aquesta data en formo part.
Quin cas recorda més?
La veritat és que no he tingut cap gran cas mediàtic. Cap en especial. El que sí que li puc dir que totes les persones que he portat sempre han estat molt agraïdes. La majoria no tenen prou diners per contractar un advocat i depenen de tu. Per això tenen aquesta sensació d'agraïment.
Quins són els principals canvis que ha experimentat la justícia?
L'autèntica revolució ha estat la incorporació de les dones a la justícia. Les dones s'han posat al servei de l'advocacia i fan una feina fantàstica. Els joves el que han de fer és especialitzar-se. Això en poblacions grans, esclar.
I vostè com ha encarat els nous temps?
Estic estudiant permanentment, sempre.He viscut set dècades de professió i hi ha hagut molts canvis legislatius. He hagut de reciclar-me fent cursos i postgraus a la universitat.
