Publicitat
Publicitat

CATALUNYA SOTA ZERO

Les comarques de Girona recorden les tres onades de fred siberià que van afectar Catalunya

Fa 56 anys del Gèlid febrer del 56

La Candelera del 1956 va encetar l'episodi de fred més important viscut l'últim segle a les comarques gironines. Els estudiosos, i la gent que ho va viure, en parlen amb gran respecte tant per la cruesa de les temperatures, que van superar els deu graus negatius a primera línia de la costa, com per la durada del temporal, que va encadenar tres onades de fred siberià i va perllongar el fred glacial durant una vintena de dies.

Una imatge, la de l'arc de pedra del Portitxol d'Empúries cobert d'estalactites de gel, il·lustra a la perfecció la magnitud d'aquell fred excepcional. Les temperatures sota zero d'aquells dies van aconseguir glaçar fins i tot els esquitxos del mar sobre les barques i roques de l'Escala. Josep Pla se'n va fer ressò en una crònica per a la revista Destino : "L'espectacle és sensacional. El polsim del mar ha deixat sobre barques, xarxes, caixes [...] una capa de gel enlluernadora. La roca del Cargol sembla un producte de confiteria cobert d'una crosta gelada".

Però més enllà dels efectes del fred sobre el paisatge, aquella glaçada va ser especialment dura per als que la van patir. Domènec Gamito, de l'Escala, recorda que van ser uns dies "molt crus" i només fa un prec: "Que no torni a venir mai aquell fred". I afegeix: "Els meus pares m'explicaven que no havien viscut mai res igual". A casa s'havien d'escalfar amb la llar de foc, el braser i sobretot tirar d'imaginació, o bé refugiar-se als bars del poble, que tenien estufes potents i estaven atapeïts de gent. Durant aquells dies recorda que per la falta de provisions es van fer un tip de menjar mongetes de l'hort. Narcís Dalmau, de Cassà de la Selva, recorda que les rieres es van glaçar i les canonades de les cases van rebentar.

"Va ser la ruïna per als pagesos. Ningú tenia res per donar de menjar al bestiar i l'aigua estava glaçada i tampoc podien beure", explica. Els tords i les merles tampoc van aguantar l'embat del fred i van morir-ne a cabassos de set i gana. Enric Mirambell, cronista de Girona, afirma que és l'episodi de fred més important que es recorda: "La gent sortia el mínim possible al carrer, i els mitjans per combatre el fred no eren els que tenim ara".

Rumorologia popular

"La gent no estava preparada", conclou Lurdes Boix, directora del Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala. Erika Serna, directora de l'arxiu comarcal de l'Alt Empordà, explica que les cases no estaven ben aïllades i que la gent no tenia roba de llana i vestia materials acrílics que accentuaven la sensació de fred. Hi ha un grapat d'anècdotes d'aquell mes gèlid. Com la d'una àvia que va deixar la seva dentadura postissa en un got d'aigua que en glaçar-se va quedar-s'hi tres dies, o la rumorologia popular de Cassà que explicava que al cap de nou mesos d'aquell episodi de fred va haver-hi un increment de naixements.

Tothom coincideix que aquelles temperatures extremes es van acarnissar especialment amb els camps, i algunes oliveres i garrofers van morir pel fred. Les temperatures gairebé primaverals del mes de gener van fer circular la saba abans d'hora. Amb el fred posterior es va congelar -i va augmentar de volum- i va malmetre els arbres. Pere Ylla, del Trull Ylla de Cabanes, recorda que a casa seva van perdre una hectàrea d'oliveres. Les oliveres que menys van aguantar la intensa fredorada d'aquell febrer gèlid van ser les que ja s'havien escatit.

Els experts asseguren que aquella inclemència va ser aprofitada per molts agricultors per desprendre's de les oliveres, aleshores poc rendibles i que no tenien el prestigi d'ara, per altres cultius més productius com cereals o blat. Erika Serna explica que aquella fredorada va fer que molta gent deixés l'agricultura i comencés a treballar en una llavors imminent indústria turística.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT