Publicitat
Publicitat

Opinió

Un aparador De la indústria d'armes

L' atac a Líbia és un mal menor i, com a tal, hauríem de tractar-lo sense lloar la destrucció que les forces aliades hauran de fer al territori d'aquest país. Massa vegades, per no dir sempre, les intervencions militars estrangeres han vingut acompanyades als mitjans de comunicació d'un ampli desplegament infogràfic en què s'expliquen les virtuts de les armes, dels avions, dels míssils teledirigits, de les fragates, dels portaavions i dels radars tridimensionals, alliçonant els lectors o telespectadors de les característiques d'aquest potencial militar, quan en realitat del que ens haurien d'informar és de les conseqüències polítiques de la intervenció, del que passarà l'endemà, de les aliances socials i polítiques de l'oposició, de com en un hipotètic enderrocament de Gaddafi es farà un govern de coalició i reconciliació, i de com les tribus líbies participaran en un nou règim plural.

Si, en canvi, ens entretenim a comptar bombes i lloar les armes emprades, farem un favor a la indústria d'armament, que mira amb satisfacció aquesta intervenció, atès que és una ocasió per lluir els seus materials i així promocionar futures exportacions. Perquè, no ens enganyem, aquestes intervencions són també una fira d'armes i una lloa a la cultura de la violència.

Apel·lo, per tant, als mitjans de comunicació a no caure en el simplisme armamentístic i a centrar-se més aviat en la lectura política dels esdeveniments. No hem d'oblidar que els països que hi intervenen procuren lluir més del compte els materials de guerra fabricats per ells mateixos, cosa que servirà per justificar la demanda de nous plans de fabricació i, el que això comporta, més rearmament. I és una norma que es fabrica molt més del que es necessita, tot per al benefici d'unes poques empreses que viuen, en realitat, dels errors polítics dels Estats, com els que durant aquests anys han coquetejat amb Gaddafi i li han venut armes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT