El 94,5% aprova la selectivitat

Barcelona.Tot i que els indicadors del nostre sistema educatiu segueixen sense ser del tot positius, les notes dels joves catalans als exàmens de selectivitat no han deixat de millorar en els últims cinc anys, amb l'excepció d'un petit sotrac el 2007. El percentatge d'aprovats de l'any passat (94,41%) "ja va ser històric des del 2000, el primer any sense alumnes de COU" a la selectivitat, segons la coordinadora de les proves d'accés a la universitat (PAU), Pilar Gómez. I el d'aquest any encara ha anat més amunt.

El 94,54% dels 24.988 alumnes de batxillerat que van fer la selectivitat els dies 15, 16 i 17 de juliol han aprovat, és a dir, són aptes per anar a la universitat el curs vinent. La nota mitjana també supera la de l'any passat i és, de fet, la més alta dels últims cinc anys, amb un 6,3. Aquest any, 184 alumnes rebran la distinció de les PAU per haver aconseguit una nota superior al 9.

El secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) , Claudi Alsina, va voler trobar l'explicació d'aquesta millora progressiva en el rendiment del batxillerat, "que és on es fa la veritable selecció". De fet, enguany, només han aprovat el segon curs de batxillerat el 65,7% dels matriculats -els únics que es van poder presentar a la selectivitat-, el percentatge més baix dels últims cinc anys. La nota mitjana de l'expedient de batxillerat dels que sí que van aprovar, però, també és superior a la de l'any passat, amb un 7,13, de manera que la mitjana d'accés a la universitat del 2011 (40% de PAU i 60% d'expedient) s'enfila una dècima més que el 2010, fins al 6,8.

Català i castellà, més a prop

Els resultats globals de la selectivitat fan referència a la fase general de la prova, la part obligatòria, que -arran del nou sistema instaurat l'any passat- agrupa les assignatures comunes de batxillerat (llengua catalana i literatura; llengua castellana i literatura; llengua estrangera; història i història de la filosofia) i una assignatura específica per escollir.

En aquestes assignatures comunes, els alumnes de batxillerat han millorat especialment en llengua catalana, fins al punt que les notes de català i castellà finalment escurcen distàncies després d'anys de desequilibri en favor del castellà. La mitjana de català ha estat de 6,2 i la del castellà, de 6,34. Tot i que es manté la tendència habitual d'un resultat més bo en castellà, aquesta assignatura baixa tres dècimes des del 6,62 de l'any passat, quan va tenir la millor nota dels últims anys. La matèria que ha funcionat més bé, més enllà del francès i l'alemany (opcions minoritàries dins de la llengua estrangera, que han superat el 8 de mitjana), és la història, que obté la mitjana més alta: un 6,52. Tant aquesta assignatura com la d'història de la filosofia, on la mitjana ha arribat al 5,92, han pujat fins a les mitjanes més altes dels últims cinc anys.

La selectivitat no fa per la FP

La resta d'assignatures de la selectivitat, una vintena, formen part de la fase específica en la qual els nois poden examinar-se voluntàriament de fins a tres matèries per pujar nota. És en aquesta fase en què, per primera vegada, podien presentar-se també els alumnes de cicles formatius de grau superior. En total, 3.515 estudiants provinents de la formació professional es van matricular per fer algun dels exàmens de la selectivitat, amb els quals volien elevar la nota d'accés a la universitat. Però només el 65,02% d'aquests estudiants ha aconseguit aprovar alguna de les assignatures a què es presentava. De fet, les notes mitjanes d'aquests alumnes no han aconseguit arribar al cinc en catorze de les vint assignatures en què presentaven, amb alguns casos especialment significatius, com la mitjana d'1,32 a física (s'hi presentaven 133 alumnes de FP). De fet, els alumnes de batxillerat superen als de la FP en totes les matèries excepte de cultura audiovisual, en la qual els estudiants de cicles tècnics arriben al 8,01, davant del 6,99 de batxillerat.