CRISI UNA NOVA POTÈNCIA
Crònica 22/01/2012

10 artistes xinesos que han colonitzat Occident

Antoni Ribas Tur / Xavier Cervantes
3 min

Guanyen el premi Nobel, la Palma d'Or de Canes i el reconeixement de les institucions occidentals, i lideren el mercat de l'art. I ho fan sense renunciar a la seva identitat cultural. Són deu exemples de la creixent presència de l'art, el cinema i la literatura de la Xina en la cultura global.

Gao Xingjian

Premi Nobel de literatura l'any 2000

Gao Xingjian (Ganzhou, 1940), autor de La muntanya de l'ànima , es va exiliar el 1987 i es va instal·lar a París com a refugiat polític. El govern xinès va rebutjar que se li concedís el premi Nobel. A més de novel·lista i dramaturg, és pintor.

Zhang Yimou

De l'Ós d'Or al Festival de Berlín als Jocs Olímpics de Pequín

Zhang Yimou (Xi'an, 1951) és el cineasta xinès amb més èxit internacional, i un dels representants de l'anomenada cinquena generació. Amb Red sorghum (1987) va guanyar l'Ós d'Or a Berlín. També ha estat premiat a Venècia, per Qiu Ju, una dona xinesa (1992) i Ni un menys (1999). El 2008 va dirigir la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín.

Harry Wu

Autor de 'Vientos amargos' i supervivent de la repressió

Sense ser jutjat ni acusat formalment de cap delicte, el 1960 Harry Wu (Xangai, 1937) va ser arrestat i enviat a un camp de treball. A Vientos amargos va relatar com va sobreviure sota l'opressió durant els gairebé 20 anys que va passar tancat en diversos camps.

Chan Koonchung

Autor de la novel·la 'Anys de prosperitat'

El govern xinès va censurar Anys de prosperitat poc després que fos publicada a Taiwan i a Hong Kong. En aquesta novel·la, Koonchung (Xangai, 1952) reflexiona sobre la societat xinesa actual i critica el monopoli del partit comunista en el poder i en la vida de les persones.

Chen Kaige

La primera Palma d'Or a Canes per a una pel·lícula xinesa

Chen Kaige (Pequín, 1952) va debutar amb Terra groga (1985), un dels films fundacionals de la cinquena generació. El 1993 es va convertir en el primer director que guanyava una Palma d'Or a Canes amb una pel·lícula xinesa, Adéu a la meva concubina .

Ai Weiwei

El símbol de la dissidència cultural xinesa

Denunciar la manca d'escrúpols del govern xinès cap als seus ciutadans va fer que Ai Weiwei (Pequín, 1957) fos detingut i que les seves activitats siguin sovint investigades. La gran instal·lació que va presentar a la Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres va refermar el compromís que Occident manté amb aquest símbol de la resistència cultural.

Cai Guo-Qiang

Autor d'unes espectaculars instal·lacions en focs d'artifici

Els tres grans museus de Nova York, el MOMA, el Metropolitan i el Guggenheim, han presentat l'obra de Cai Guo-Qiang (Quanzhou, 1957). El 2008 va dirigir els efectes especials de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Pequín.

Yue Minjun

Una de les figures clau del 'realisme cínic'

Yue Minjun (Heilongjiang, 1962) s'ha convertit en un dels artistes xinesos més cotitzats. La crítica que fa al consumisme de la societat xinesa amb la rialla desencaixada dels seus personatges també esquitxa Occident.

Jia Zhangke

El cinema després de les protestes de Tiananmen

Com a representant de la sisena generació, Jia Zhangke (Fenyang, 1970) explora les contradiccions de la societat xinesa contemporània, com ara a The world (2004), ambientada en un parc temàtic de Pequín. El reconeixement internacional li va arribar amb Still life (2006), premiada amb un Lleó d'Or a Venècia.

Lang Lang

De nen prodigi a pianista prodigiós

Lang Lang (Shenyang, 1982) és tot un fenomen de la música clàssica. Als 11 anys va guanyar un concurs internacional de joves pianistes a Alemanya, i als 14 ja era solista de l'Orquestra Simfònica Nacional de la Xina. Ha tocat amb les principals orquestres del món i el 2002 va ser guardonat amb el premi Leonard Bernstein al Festival de Schleswig-Holstein.

stats