Crònica 07/04/2011

Els assumptes pendents del govern nipó

Lluc López I Vidal
2 min
Els assumptes pendents del govern nipó

Politòleg i professor / UOC, UAB i UPFEl Japó està en un punt d'inflexió? El cert és que la triple catàstrofe nipona representa l'última esquerda d'un model econòmic, polític i social en crisi des de fa més de vint anys. Durant la Guerra Freda, l'estratègia de deixar les qüestions de política internacional en un segon pla i concentrar-se en els afers econòmics va possibilitar l'anomenat "miracle econòmic" japonès, el període de més benestar i estabilitat de la seua història. Amb la fi del sistema bipolar i l'esclat de la bombolla immobiliària i financera de principis de la dècada del anys noranta, el Japó va entrar en la pitjor recessió econòmica des de la fi de la Segona Guerra Mundial i des d'aleshores no ha sabut sortir d'aquesta paràlisi.

La contundent victòria del Partit Democràtic en les eleccions del 2009 va albirar grans esperances en la població perquè representava la primera alternança real al Partit Liberal Democràtic, aferrat al poder des del 1955. Just quan els japonesos tornaven a entrar en un període de desencís i malfiança per la manca d'iniciatives efectives del govern, un nou terratrèmol devastador ha colpejat la psique de la nació. El primer ministre nipó, Naoto Kan, va manifestar que per treure el Japó d'aquest daltabaix tornarà a construir el país de nou. Ara bé, quins són els principals reptes als quals el Japó ha de fer front perquè aquest anhelat renaixement sigui possible?

La primera tasca de les autoritats japoneses serà apostar per un model econòmic adient per tornar a créixer. Després que la Xina l'hagi superat com a segona economia del planeta i amb un ien fortament apreciat, el país no pot continuar depenent del model de nació exportadora. El baix consum intern és un clar símptoma de la poca confiança que els ciutadans mostren vers les possibilitats de la seva economia.

El lobi del "triangle de ferro"

Ara bé, per molts el vertader problema de l'economia cal cercar-lo no en les forces del mercat, sinó en l'anomenat "triangle de ferro" -l'elit política, la burocràcia i els cercles econòmics- que durant tants anys ha dirigit les regnes del país. En aquest sentit, les empreses de la construcció han exercit una forta pressió perquè s'augmentés la despesa en obres públiques. Justament un dels grans reptes dels partits reformistes ha estat acabar un lobi que ha fet del Japó el país més endeutat del planeta, amb un 200% del seu PIB.

Per últim, el Japó no ha sabut determinar quina és la seva posició en el convuls sistema internacional sorgit després de la postguerra freda, i es troba des de fa anys immers en un complex debat. La constant amenaça de Corea del Nord, la proliferació d'armes de destrucció massiva i l'ascens incert de la Xina a potència de primer ordre són qüestions que amoïnen unes autoritats que hauran de decidir quin és el model de potència que desitgen per al segle XXI. En definitiva, després d'anys de discussió, el Japó ja ha assolit la maduresa necessària per arribar a un consens sobre com ha de ser la seva inserció en el nou escenari internacional.

stats