Publicitat
Publicitat

CRISI ECONÒMICA EL MERCAT LABORAL

Comissions Obreres adverteix del perill creixent del nivell de "fractura i exclusió social" i demana més ajudes públiques

Un de cada cinc aturats ja no rep cap mena de prestació ni subvenció

El nombre d'aturats de llarga durada que han esgotat tots els subsidis ha crescut més de quatre punts en l'últim any i ja arriben al 18,4% del total. Augmentar el nivell de formació segueix sent l'esperança.

El temps d'estada en situació d'atur és un indicador que permet conèixer la capacitat del mercat de treball de crear ocupació i de reinserir les persones que estan sense feina. Tenint en compte aquest concepte la situació laboral es va agreujar el 2010, amb un increment de la fractura social entre els treballadors en actiu i els que estan a l'atur. La reforma laboral aprovada l'any passat no ha activat el contracte de foment a l'ocupació, tal com pretenia, i les empreses no tenen prou demanda per justificar l'ampliació de plantilles.

Això suposa que la creació de llocs de treball segueix sota mínims, segons es desprèn d'un estudi elaborat pel sindicat Comissions Obreres (CCOO). I el que és pitjor, l'any passat es va incrementar un 32,1% la quantitat de persones que han exhaurit els subsidis. Un total de 103.523 persones sobrevivien sense ajudes a finals del desembre passat, cosa que ja representa el 18,4% dels desocupats, un percentatge que s'apropa a un treballador afectat de cada cinc a l'atur. Aquesta taxa ha crescut 4,4 punts respecte al desembre del 2009.

L'any 2010 va començar amb una proporció més alta de persones beneficiàries de contraprestacions en concepte d'atur (61,6%). Aquest percentatge ha disminuït durant l'any, i ha tancat amb un 56,1%, tot i que la tendència s'ha moderat en els últims mesos. A més, s'observa una aproximació entre aquest últim percentatge i l'augment dels subsidis assistencials, com són els 400 euros mensuals durant sis mesos un cop s'ha acabat l'atur.

Per sexes, les dones amb atur de llarga durada arriben al 27,4% (vegeu gràfic), mentre que en el cas dels homes el percentatge és del 22,3%. La foto s'inverteix si es considera el període entre un i dos anys. La secretària de socioeconomia de CCOO de Catalunya, Cristina Faciaben, destaca que el perill de "fractura i exclusió social" existeix i és cada cop més present, perquè a la xifra esmentada de gent sense feina registrada a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) com a demandants d'un lloc de treball cal afegir les persones que fan cursos de formació ocupacionals superiors a les vint hores de durada, que no computen en els registres. Es tracta normalment de treballadors afectats per expedients de regulació. Finalment, també hi ha les persones que opten per no inscriure's al SOC. Aquestes són les principals diferències amb el sistema de comptabilitzar l'atur de l'enquesta de població activa (EPA), xifra que va arribar a un total de 686.773 desocupats a Catalunya, que situa la taxa d'atur al 17,3%.

En canvi, aquest percentatge baixa fins a l'11,1% a l'hora de depurar les xifres a partir de les oficines del SOC. En qualsevol cas, Cristina Faciaben assenyala que l'estudi utilitza un indicador propi que es calcula amb la divisió del nombre total de persones registrades del SOC i la població d'entre 15 i 64 anys, ja que no existeixen estimacions fiables sobre la població activa per sota de la divisió provincial, és a dir, a àmbit comarcal i municipal. Una de les dades més sagnants de l'estudi presentat ahir "és que els joves entre 16 i 19 anys són els més afectats per la situació, amb una taxa d'atur del 65,5%, seguit dels de 20 a 30 anys, que tenen una taxa del 25%". En aquest sentit, la millor recepta per combatre la precarietat laboral implica un increment del nivell de formació, segons els responsables de l'estudi. "Es gairebé l'únic camí", destaca Faciaben.

Les dades confirmen aquesta idea. Així, les persones amb els nivells formatius més baixos són les que tenen les taxes d'atur més elevades. Hi ha una diferència de 16,6 punts percentuals entre els dos extrems de formació. El professor d'economia de l'escola de negocis Iese José Ramón Pin pensa igualment que la formació és cabdal, però afegeix que una mesura complementària podria ser que les empreses tinguessin més responsabilitat en l'ampliació de plantilles a canvi d'incentius per part de les administracions. "El problema dels aturats de llarga durada és que necessiten atenció personalitzada, perquè són perfils de persones que estan entre els 30 i 40 anys".

José Ramón Pin indica que en la reforma laboral de l'any passat es va negociar la creació de la figura d'un tipus d'empresa d'intermediació privada que faria aquestes tasques d'assessorament laboral, a mig camí de les empreses de treball temporal. "Al final, aquesta possibilitat va quedar fora de la reforma, tot i que segueix en discussió actualment entre els agents socials", argumenta el professor d'economia.

Crisi industrial
El mapa laboral comarcal ofereix una relació estreta entre els tancaments d'empreses i la crisi de la construcció residencial durant l'any passat. La taxa d'atur més alta la trobem al Baix Penedès, amb un 14,6%, seguit de l'Anoia amb un 13,9%, el Vallés Occidental (12,3%) i el Bages (12,2%). Es tracta de la segona corona industrial de Barcelona, que passa pel centre de Catalunya. Sectors com l'auxiliar de l'automòbil i el tèxtil, en el cas de l'Anoia, han estat els principals protagonistes. En el cas de la comarca del Bages ha afectat especialment el tancament del fabricant de pneumàtics Pirelli.

Per contra, i en sentit favorable, la taxa absoluta d'atur més baixa la presenta l'Alta Ribagorça, amb un 4,8% i 6,3 punts percentuals per sota de la mitjana catalana. La segueixen les comarques de la Vall d'Aran, amb un 5,2%, i el Pla de l'Estany i la Terra Alta, totes dues amb una taxa del 6%. L'explicació d'aquesta evolució diferent la trobem per l'elevada importància del sector serveis i del turístic. Aquest últim tipus d'activitat destaca en les comarques lleidatanes.

A més, en algun cas, les petites dimensions de la comarca suposen que qualsevol increment d'activitat d'una empresa emblemàtica redueix l'impacte de la crisi. Es l'exemple del Pla de l'Estany, on la revifada del negoci de la multinacional fabricant de llaminadures Haribo ha propiciat un augment més baix de l'atur, destaca Cristina Faciaben. I precisament és aquí on s'introdueix un altre debat, centrat en si cal canviar el teixit productiu i orientar-lo a sectors més emergents. José Ramón Pin no és gens categòric i esmenta que el que és realment important és "que es faciliti al màxim la consolidació dels emprenedors, que actualment no està convenientment estimulada. El que s'ha de fer és crear un clima de llibertat de creació d'empresa. La relació prova-error és la millor medicina per a la consolidació dels projectes". El professor assegura que les administracions haurien de facilitar les coses, com per exemple facilitant la tramitació de llicències.

Amb tot, la creació d'ocupació neta sembla allunyada de la realitat actual. José Ramón Pin destaca que fins que l'economia catalana no creixi a nivells del 2% aquesta situació no es produirà. El producte interior brut (PIB) va experimentar una evolució negativa del 0,2% el 2010. L'últim trimestre de l'any passat ja va créixer (0,2%), però de manera clarament insuficient per invertir la situació laboral. Un dels problemes afegits és que, poc o molt, la població en edat de treballar va creixent, cosa que suposa que les dificultats per crear ocupació són creixents. Per altra banda, Cristina Faciaben assenyala que històricament hi ha una component estructural de l'atur a Catalunya i a Espanya: "Fins i tot quan hi ha hagut creixement econòmic, el nivell d'atur s'ha situat entorn del 8%".

Les dones pateixen menys
Pel que fa al perfil de les persones aturades, de l'informe de CCOO es desprèn que els homes segueixen sent els més afectats, però no perquè la situació de les dones al mercat laboral hagi millorat, sinó perquè la destrucció d'ocupació s'ha donat en sectors molt masculinitzats, com és el cas de la construcció. Les dades expliquen que les persones amb un nivell de formació més elevat pateixen menys. En aquest sentit, la realitat dels percentatges de les taxes d'atur per sexe i nivells d'estudis explica que les dones amb estudis superiors pateixen menys l'atur que els homes amb el mateix nivell formatiu.

El prototip de persona en atur a Catalunya a finals del 2010 és un home amb una edat d'entre els 16 i els 30 anys i amb un nivell baix d'estudis. Els immigrants registren la taxa de desocupació més alta, un 30,5%, cosa que els distancia de la mitjana catalana de 12,4 punts percentuals.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT