Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ CANVI DE CICLE

Empesos per l'antiga iniciativa familiar i els vincles que hi poden tenir, cada cop més catalans marxen a Amèrica per fer un canvi de vida

El meu avi se'n va anar a Cuba i jo també

Els avis de l'Albert Jiménez se'n van anar a Amèrica i ara els toca marxar a ell i a la seva filla, l'Iris, que té 10 anys. Fa uns mesos, l'Albert es va quedar sense feina perquè la fàbrica de paper en què treballava el va acomiadar i l'excusa va ser "perfecta" per marxar. "Estic cansat de l'egocentrisme europeu. A Amèrica es viu més bé perquè la gent és feliç, és amable". Segons l'Albert, de 41 anys, els americans saben valorar més el que és important, la família i els amics, mentre que els ciutadans del Vell Continent "s'han anat tornant materialistes, obsessionats amb coses ínfimes".

Els avis de l'Albert van haver d'exiliar-se a l'Argentina en temps de la dictadura franquista. Hi van viure vint anys. Acabat l'exili, els avis van tornar a Catalunya i hi van tenir una filla (la mare de l'Albert), però els germans de l'àvia es van quedar a l'Argentina.

Aquest hivern l'Albert ha preparat tots els papers que calen per anar a Amèrica amb la seva filla. Mentrestant, els pares de l'Albert, ara jubilats, curiosament també han decidit tornar a l'Argentina perquè hi tenen família i perquè també coincideixen amb el seu fill que "a Amèrica es viu més bé". Els primers dies de l'arribada al Nou Continent la petita Iris serà a l'Argentina amb els avis mentre l'Albert estarà buscant un lloc per establir-se al nord del Perú. "Ja hi he estat i he vist que hi podem viure molt bé l'Iris i jo", explica. Quan ho tingui tot enllestit anirà a buscar l'Iris: "Ella està encantada amb la idea i començarem una nova vida".

Amèrica és el país creat per escapar-se de la història o, com a mínim, així ho han demostrat els catalans en quatre moments històrics. A principis i mitjans del segle XIX, molts homes solters, sobretot, van marxar a Amèrica perquè "tenien contactes amb les cases comercials d'Amèrica i hi veien iniciatives noves i enriquidores", explica César Yáñez, professor d'història econòmica de la UB. Alguns d'aquests catalans van ser els que van rebre el nom d'indians perquè n'hi va haver que van tornar a Catalunya carregats d'objectius altruistes.

A principis del segle XX, catalans de les zones rurals van fer les maletes per marxar a Amèrica perquè buscaven altres camps per cultivar: "Un altre cop, població que buscava noves oportunitats".

La tercera onada cap a Amèrica va ser després de la Guerra Civil. Eren els exiliats polítics, que s'allunyaven de la dictadura franquista i de la repressió que comportava.

La quarta és "l'actual, que està formada en bona part per persones que tornen als seus països d'origen, per sud-americans que havien vingut a Catalunya sobretot a treballar però que amb la crisi actual prefereixen tornar al seu país perquè hi tenen la família i una llar", comenta el professor César Yáñez, autor del llibre Saltar con red. La inmigración catalana a América 1830-1870 . En aquesta última onada cal afegir-hi catalans que també busquen a Amèrica un nou camí laboral. És el cas dels arquitectes i els constructors, per exemple.

Buscant arrels catalanes

Eugenio Arango Mercadé és nét i besnét de catalans que van marxar de Catalunya per anar a viure a Santiago de Cuba, i que per als veïns catalans es van convertir en indians. Actualment l'Eugenio viu a Miami i busca familiars dels seus avis a Catalunya. Sap que el seu besavi matern, José Bosch Vicens, va néixer a la Bisbal d'Empordà (Girona) el 20 de desembre del 1854 i va marxar amb una goleta cap a Santiago de Cuba el 1868, quan només tenia 14 anys. El seu avi, Venanci Mercadé Papiol, va néixer a Torredembarra el 7 de maig del 1889, i va arribar a Santiago de Cuba el 1906 amb un cosí, Josep Sabat Claramunt. La resta de la història dels seus familiars a Cuba la coneix, però voldria tenir notícies de la vida catalana i de la possibilitat de tenir familiars aquí. L'Eugenio s'ha convertit en un americà que busca família catalana per completar el seu arbre genealògic.

Al mateix temps, el Museu Marítim de Barcelona rep diàriament consultes d'americans que estan investigant sobre els seus avantpassats catalans. "Un dia una senyora del Brasil em va enviar unes cartes manuscrites del 1900 perquè les hi traduís i l'hi enviés per correu electrònic, perquè les guardava però mai no les havia sabut desxifrar", explica Javier Aznar, investigador i historiador del museu.

La consulta més freqüent amb què es troben els historiadors del Museu Marítim és el nom del port i del vaixell amb què van salpar els avantpassats. "La nostra feina és consultar-ho als nostres arxius, per si ho tenim recollit, o bé adreçar-los a entitats americanes on podrien trobar-ho", com ara el Centre de Llatins Migratoris Americans o el Museu Nacional de Cuba, que conserven llistes de passatgers catalans que arribaven a Amèrica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT