EUROCRISICIMERA A BRUSSEL·LES
Crònica 27/10/2011

La banca espanyola necessita 26.161 milions

Els bancs espanyols han de captar 26.161 milions fins al juny per arribar al 9% de capital de qualitat. Això vol dir que Espanya és el segon país europeu amb necessitats de capital. El primer és Grècia.

Toni Garganté / Laia Forès
3 min
En el punt de mira El governador del Banc Nacional belga, Luc Coene, va comparèixer ahir al Parlament federal de Brussel·les per respondre a les preguntes dels diputats sobre la crisi financera. Els bancs europeus han estat en el punt de mira des que va esclatar la crisi del deute i es van intervenir països com Grècia, Irlanda i Portugal.

BARCELONA/Brussel·les.L'Autoritat Bancària Europea (EBA en anglès) va donar a conèixer a última hora d'ahir la quantitat de capital que han de captar els bancs de cada país europeu per aconseguir els nous requeriments de solvència, fixats en el 9%. Els bancs espanyols figuren en el primer lloc de la llista, amb una necessitat de capital de 26.161 milions d'euros. Les cinc primeres entitats (Banc Santander, BBVA, Bankia, CaixaBank i la fusió entre el Popular i el Pastor) hauran d'aconseguir aquesta quantitat en els mercats en primera instància.

El més greu del cas és que finalment no es computen els bons convertibles en accions, una pràctica que la banca espanyola ha sovintejat els últims anys. La mateixa vicepresidenta econòmica, Elena Salgado (que ahir no va participar en les reunions a Brussel·les perquè dimecres es va suspendre la trobada de ministres de Finances prèvia a la cimera), va destacar dissabte que les entitats financeres estaven ben capitalitzades i va demanar que s'incloguessin com a capital de primera qualitat els bons convertibles.

De fet, Salgado també va assumir una depreciació dels bons espanyols del 2%. En tot cas, Salgado havia arribat a xifrar en només 5.000 milions el que haurien d'incrementar en fons propis els bancs espanyols. Però al final l'EBA ha multiplicat per sis aquesta xifra i ha estimat, amb dades provisionals (segons cita a la seva pàgina web), que els cinc primers bancs espanyols anomenats "sistèmics" necessiten 26.161 milions en capital estricte, que inclouen els 6.290 milions de depreciació del deute sobirà.

La cimera passa de puntetes

El text pactat ahir a la cimera passa de puntetes per aquest tema. La nota consensuada cita textualment que les entitats financeres han d'aconseguir el 9% de capital "una vegada comptabilitzada la valoració de mercat de les exposicions al deute sobirà" amb data del 30 de setembre passat. Això vol dir de manera implícita que la depreciació dels bons espanyols rondaria el 2%, un percentatge que ja va avançar també Elena Salgado. En tot cas, Espanya concentra una quarta part del total que han de recapitalitzar els bancs europeus, una xifra que arriba als 106.447 milions.

El llistat de necessitats de capital l'encapçalen els bancs grecs, que hauran de captar 30.000 milions. En aquest cas, no s'ha comptabilitzat la depreciació del deute sobirà, segurament perquè encara s'està negociant el segon rescat del país hel·lè, que pot incloure una quitança parcial del deute. En tercer lloc figura Itàlia, amb unes necessitats de capital de 14.771 milions d'euros.

En tot cas, la declaració pactada a la cimera va concretar les necessitats de capital que haurà d'aconseguir la gran banca els pròxims mesos. Ja no són les normes de Basilea III. Ara tot s'accelera amb l'objectiu final que les entitats tornin a donar crèdit i l'economia es vagi normalitzant a poc a poc. El consens en el "paquet bancari" remarca "la necessitat d'assegurar el finançament a mitjà termini dels bancs per evitar una restricció del crèdit i salvaguardar el flux del crèdit cap l'economia real". Així, les entitats financeres anomenades "sistèmiques" (les més rellevants) de cada país hauran d'augmentar el seu mínim de capital de qualitat del 5% al 9%.

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea (UE) van emetre una declaració en què alguns termes queden clars i d'altres es mantenen en la penombra. Un d'aquests últims és precisament el concepte de banc "sistèmic". El text consensuat no en parla, tot i que l'EBA va deixar clar que es tracta de les cinc primeres entitats en actius. El tall passa per sobre de Banc Sabadell, que no quedaria afectat per la recapitalització.

A la nota que van consensuar s'hi pot interpretar que la depreciació dels bons espanyols rondaria el 2%. La declaració d'ahir sí que confirma que el termini per aconseguir el capital fins al 9% acaba el 30 de juny del 2012, un període en què les entitats afectades veuran limitats els dividends que paguen als seus accionistes i les primes als òrgans de govern.

Ajuts coordinats

La cimera va fer autocrítica de la situació viscuda el 2008, quan cada estat va plantejar els ajuts que va voler a la banca. Ara "es demana un plantejament veritablement coordinat a nivell de la Unió Europea (UE) pel que fa als criteris d'accés" als ajuts que canalitzaria el Banc Central Europeu (BCE).

La declaració dels caps d'estat inclou una petició als supervisors de cada país perquè garanteixin que els plans dels bancs per reforçar el capital "no portin a un excessiva reducció de l'endeutament". D'altra banda, el mateix president del BCE, Mario Draghi, va afirmar que la institució mantindrà la seva política d'ajut als mercats.

stats