Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE

Merkel demana a Espanya més mesures d'estalvi per reduir el dèficit

La banca europea necessita 100.000 milions d'euros

Els ministres de Finances europeus arriben a un principi d'acord per recapitalitzar la banca amb 100.000 milions. La cimera de la UE d'avui l'ha de ratificar i pactar per aplacar la crisi del deute.

La banca europea necessita una bona injecció de capital per poder superar amb garanties la crisi del deute. Aquesta és la conclusió que es desprèn del principi d'acord ahir entre els ministres de Finances per injectar a les entitats 108.000 milions d'euros. L'acord, però, topa amb les reticències de socis com Espanya, Itàlia i Portugal, que consideren la recapitalització excessiva i no estan d'acord amb algunes condicions per decidir a quines entitats s'exigirà capital addicional, segons confirmen fonts comunitàries.

Després d'una setmana de tensions entre Alemanya i França, els caps d'estat i de govern europeus es trobaran avui a Brussel·les i miraran de tancar el pla de recapitalització i convèncer els estats que, com Espanya, plantegen dubtes. Entre els motius de les reticències, hi ha l'augment de les exigències de capital bàsic a les entitats. Segons el principi d'acord, el capital estructural mínim que hauran de tenir els bancs serà del 9% (superior al 5% requerit en les últimes proves de resistència a la banca), tal com proposava l'Autoritat Bancària Europea.

Els bancs que no arribin al llindar exigit hauran de presentar un pla de capitalització en un termini d'entre tres i sis mesos. Els governs de Madrid, Roma i Lisboa consideren el 9% un percentatge massa elevat i batallaran avui per rebaixar-lo.

CaixaBank pot necessitar capital

Segons els càlculs del govern, amb aquestes noves regles de joc, cinc entitats espanyoles podrien necessitar recapitalitzar-se. Són CaixaBank, el Santander, el BBVA, Bankia i Banco Popular. Salgado va subratllar que "la situació ideal" és que les entitats que necessitin capital addicional es refinancin recorrent al sector privat, però no va descartar que es pugui injectar diner públic si no troben finançament als mercats.

Al Consell Europeu d'avui, Alemanya tornarà a demanar més reformes a Espanya i a Itàlia. Tot i que Salgado no s'ha cansat de negar-ho els últims dies, els socis europeus tenen previst pressionar l'executiu espanyol perquè adopti a curt termini més retallades per reduir encara més el dèficit. "Espanya ha fet molt, però probablement haurà de fer més per recuperar la confiança dels mercats", va advertir la cancellera alemanya, Angela Merkel, abans de viatjar a Brussel·les ahir. La ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, va recordar que l'executiu segueix el seu full de ruta per rebaixar dèficit i va descartar mesures addicionals aquest any.

Els líders arriben avui a la cimera amb més dubtes i divergències que mai, tot i l'objectiu comú de frenar la crisi del deute. De fet, la divisió ja ha fet preveure que caldrà una nova trobada dimecres per acabar de tancar acords.

Una qüestió que han de resoldre els líders és el nou rescat a Grècia. Els bancs europeus hauran d'acceptar una condonació del deute de prop del 50%, una xifra que els suposarà pèrdues milionàries al sector. La recapitalització de la banca que avui volen tancar els Vint-i-set minimitzarà el risc de fallida d'entitats, especialment a França, on hi ha més exposició al deute grec.

L'altre tema important que hi ha sobre la taula, i motiu d'enfrontament entre Berlín i París, és la possible ampliació del fons de rescat. França sembla que ha renunciat a la participació del Banc Central Europeu per ampliar el fons, però queda per aclarir si s'ha d'ampliar o no. Alemanya reclama dures condicions per a aquells socis que utilitzin el fons, una idea que no fa gens de gràcia a Espanya i Itàlia, que aspiren que l'instrument financer serveixi per lluitar contra l'especulació.

Entre els pocs acords definitius que podrien tancar-se avui hi ha el reforç de la governança econòmica de la zona euro. La UE celebra regularment consells europeus amb els 27 líders, però l'eurozona vol pactar dues reunions més cada any només amb caps d'estat i de govern dels 17 països de moneda única.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT