Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

La renúncia del sector financer alleujarà 13.500 milions del total que deu el país

La banca perdrà un 21% de la inversió grega

El segon rescat grec pren forma i concreta una contribució de 135.000 milions de la banca amb quatre fórmules diferents. L'estratègia no agrada a les entitats i l'acord final arribarà al setembre.

La Comissió Europea va fent públics els detalls de com es finançarà el segon pla d'ajudes a Grècia, ja aprovat pels caps d'estat i de govern de l'eurozona. La participació privada serà de 135.000 milions d'euros entre aquest any i el 2020 i suposarà una renúncia dels bancs d'un 21% del que van invertir en deute hel·lè. D'aquestes ajudes s'injectaran uns 54.000 milions fins al 2014.

El document elaborat amb l'Institut Internacional de Finances (IIF), que agrupa les entitats més grans del món, concreta les quatre fórmules de participació de les entitats. Dues inclouen un intercanvi de bons, ja sigui immediatament o bé en la data venciment, per títols a més llarg termini (a 30 anys) i amb interessos menors. La tercera i la quarta suposaran una reducció del 80% del valor dels bons a canvi -en un cas- d'un interès més alt i -de l'altre- de la creació d'un fons de garantia. Cadascuna d'aquestes quatre opcions permetrà obtenir 33.750 milions d'euros i garantirà l'aportació de 135.000 milions amb què els bancs han de contribuir en aquesta segona fase de la salvació de Grècia.

El pla, de gran complexitat, no acaba de fer el pes a la banca i només permetrà reduir el deute grec en 13.500 milions d'euros, segons els càlculs de l'IIF. En canvi, adverteix l'organisme, el preu a pagar per Grècia pot ser molt elevat si les agències de qualificació acaben considerant que es tracta d'una fallida encoberta, una possibilitat gens remota. La setmana passada ja van si tuar la qualificació del deute grec sota vigilància per impagament.

La portaveu de la Comissió, Amelia Torres, va assegurar que no tancaran l'acord final del nou paquet d'ajuda fins després de les vacances d'estiu, segurament al setembre. Sí que va confirmar, però, que representants comunitaris van visitar aquesta setmana Grècia per polir aspectes pendents del primer rescat. De fet, el programa inicial encara no s'ha executat plenament. Entre ara i el maig del 2013, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional hauran de desemborsar els 45.000 milions d'euros que falten dels 110.000 milions pactats el maig de l'any passat.

Tot i els enormes esforços de la UE, encara no s'espera tranquil·litat entre els països amb més problemes de deute. Les primes de risc d'Itàlia i Espanya continuen pels núvols i, en una primera estimació, la comissió va situar divendres la inflació de juliol a la zona euro en el 2,5%, dues dècimes menys que el mes anterior. Això s'explica per la demanda encara feble, a causa en part dels plans d'austeritat en la despesa pública i, també, dels problemes de liquiditat que encara lamenten moltes empreses.

Malgrat tot, el Banc Central Europeu (BCE) va pujar els tipus d'interès a principis de mes i el discurs oficial a Brussel·les continua sent de defensa de l'austeritat com a única solució a la crisi. L'únic signe de canvi de rumb és la inclusió dins el segon rescat grec d'una estratègia per revifar l'economia del país.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT