La banca tem tornar a la crisi post-Lehman
Les constants revifalles de la crisi del deute han posat en alerta els bancs europeus, molt exposats als bons de països amb problemes. Les entitats veuen similituds entre la situació actual i la viscuda el 2008.
Barcelona.L'any negre que viuen les borses, accentuat durant l'estiu, té un grup de valors que n'està sortint especialment tocat: el de la banca. El càstig que reben les accions de les entitats financeres és proporcional a la por que desperta entre els inversors aquest sector. Unes pors que ja han començat a verbalitzar els directius de la banca europea i que podrien sintetitzar-se de la manera següent: la fallida de Lehman Brothers va congelar els mercats de crèdit i va forçar rescats estatals de bancs i asseguradores als Estats Units i a Europa. Aleshores, el problema venia de les subprime , les hipoteques concedides a clients que no podien retornar els préstecs. Ara, els actius de risc en mans de la banca són els bons estatals dels països que s'han excedit en els seus dèficits públics.
Entre els directius que han posat el crit al cel hi ha el conseller delegat del Deutsche Bank, Josef Ackermann. El banquer alemany veu en la situació actual dels mercats molts trets de la viscuda a finals del 2008, després de la caiguda de Lehman Brothers i de l'inici de la crisi financera que ha desencadenat la pitjor recessió global des de la Gran Depressió. Per solucionar-ho, Ackermann va demanar fermesa. "Els inversors no només es pregunten si els líders europeus seran capaços de posar-se d'acord per tirar endavant les mesures necessàries per superar la crisi, també es demanen si els queda temps suficient per fer-ho i si tenen disponibles els recursos necessaris per aconseguir-ho", va etzibar el cap del Deutsche Bank.
Exposició bancària al deute
Però Ackermann no és l'únic que no es mossega la llengua i que veu el futur molt magre. Per Ulrich Schroeder, cap del banc estatal alemany KfW Group, "la situació és molt més dramàtica que el 2008" perquè molts països serien ara mateix incapaços d'ajudar les seves entitats financeres pels propis problemes de dèficit. A més, "molts bancs europeus no seran capaços d'absorbir les pèrdues d'eventuals rebaixes del valor del deute que tenen en cartera", va advertir Ackermann. En aquest punt hi està d'acord la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, que fa uns dies va alertar que la banca europea necessita reforçar encara més la seva solvència.
Als EUA també hi ha hagut nervis pel que fa a l'exposició dels seus bancs al deute dels països de la zona euro amb un creixement més dèbil. El president de la Reserva Federal (FED), Ben Bernanke, va ser interpel·lat per aquesta qüestió per dos senadors republicans, segons informa Bloomberg. La seva resposta: l'exposició als bons de Grècia, Irlanda i Portugal "és manejable". Però obvia parlar d'una eventual sacsejada de països amenaçats com Itàlia i Espanya.
Tot i les dificultats, la banca europea va capejant el temporal amb el suport d'institucions com el Banc Central Europeu (BCE) que, de moment, ha aconseguit que les entitats puguin continuar finançant les seves operacions concedint-los liquiditat il·limitada. Aquesta mesura, reafirmada durant l'estiu, ha evitat que es produís una congelació del crèdit interbancari com la que hi va haver el 2008. La compra de bons espanyols i italians per part del BCE també ha apagat -momentàniament- els atacs contra el deute d'aquests dos estats. Tanmateix, els dubtes sobre la seva solvència revifen amb cada revés econòmic.
