La banca es vol salvar sola
Les cinc entitats financeres espanyoles que s'han de recapitalitzar en 26.161 milions ho faran amb recursos propis, sense ajuts externs. Aquest esforç pot provocar una reducció encara més gran del crèdit.
Barcelona.Els cinc bancs espanyols afectats pels plans de solvència imposats per la Unió Europea (UE) van assegurar ahir que no tindran problemes per convertir en capital els 26.161 milions d'euros demanats (que inclouen 6.290 milions per depreciar el deute sobirà). No recorreran a ajuts públics, no faran ampliacions de capital i mantindran la política de dividends. Banco Santander, BBVA, Bankia, CaixaBank i Banco Popular-Pastor van presentar, amb més o menys concreció, els seus plans a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i tots van destacar que arribaran sense problemes al 9% de capital de màxima qualitat el 30 de juny del 2012.
Després que l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en les sigles en anglès) anunciés dijous a la matinada que la banca europea haurà d'aconseguir 106.447 milions de capital en vuit mesos, un 25% dels quals correspon als bancs espanyols, ahir va ser el torn de les reaccions del Banc d'Espanya i de la patronal AEB (Associació Espanyola de Banca). Van coincidir a destacar en els seus comunicats que les cinc entitats espanyoles són prou sòlides per arribar de manera "raonable" a les exigències europees. L'AEB va anar una mica més enllà i es va atrevir a criticar les mesures, perquè "generen incertesa" sobre el sistema i debiliten l'estabilitat financera. Les opinions més severes van sorgir dels mateixos afectats.
Coincidint amb la presentació dels resultats dels primers nou mesos, el conseller delegat de Banco Santander, Alfredo Sáenz, va treure pit i va assegurar que complirà "folgadament" amb els nous requeriments de capital, sense fer cap ampliació i mantenint la política de dividends. Fins i tot va remarcar que el banc treballa per arribar al 10% de capital de màxima solvència.
Estabilitat reguladora
El president del BBVA, Francisco González, va opinar en la mateixa línia. Els dos primers bancs espanyols acumulen el 84,3% de les necessitats dels 26.161 milions demanats (14.971 milions el Santander i 7.087 milions el BBVA). El màxim responsable de Bankia (l'antiga Caja Madrid, associada amb altres caixes, entre les quals hi ha Caixa Laietana), Rodrigo Rato, també va aprofitar per demanar estabilitat reguladora des de París: "Acumulem una llarga temporada de mesures que s'amunteguen les unes sobre les altres", segons informa Efe.
Al seu torn, el president de CaixaBank, Isidre Fainé, va parlar en representació de tots en afirmar: "Les cinc entitats passarem molt bé aquesta prova". El Santander i el BBVA, va continuar, "són dos dels més solvents del món, el Popular està molt introduït a Espanya, amb grans marges, i les dues caixes [referint-se a Bankia i a la mateixa CaixaBank] també". Fainé també va carregar contra la filosofia europea, i va dir que "no entén" que no es puguin comptabilitzar les provisions genèriques per fixar el nou nivell de capital, perquè "no deixen de ser recursos propis", igual que les obligacions convertibles. El president de La Caixa va afegir que, malgrat tot, no estan "especialment preocupats", perquè l'entitat té "solvència i liquiditat".
La fusió Popular-Pastor segueix
El president del Banco Popular, Ángel Ron, va refermar el projecte de fusió amb el Pastor, malgrat els nous requeriments, però va considerar que Europa hauria hagut de prendre primer mesures polítiques per recuperar la confiança de l'euro.
Les úniques discrepàncies entre entitats van sorgir a l'hora de preveure si aquestes necessitats de capital provocaran una caiguda encara més gran del crèdit. Rodrigo Rato va avisar d'aquesta possibilitat, i a aquest dubte es va adherir el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, la sisena entitat financera espanyola, que queda fora dels requeriments. En canvi, Sáenz, González i Fainé van descartar una reducció de l'activitat creditícia, perquè el que hi ha és una falta de demanda.
De moment, una de les incògnites més ben guardades se centra en les conseqüències que poden tenir aquests augments de capital en els dividends. La declaració de caps d'estat de dijous explicitava que els pagaments als accionistes i les primes als directius es "limitaran" fins al 30 de juny, sense més concreció. Ahir els representants dels cinc bancs afectats van dir que no tocarien la política de dividends. Fonts del sector van explicar que una manera de no gastar capital passa per desemborsar els dividends en accions, sense cost en el capital.
