Publicitat
Publicitat

REFORMES

L'aflorament de diner negre aporta noves oportunitats a les entitats financeres

Els bancs aprofiten la pressió als paradisos fiscals

Els paradisos fiscals d'arreu del món s'estan veient obligats a començar a fer bondat. Mentre les autoritats comencen a prendre mesures dràstiques sobre els fluxos planetaris de diners, alguns governs, fins i tot els que s'enorgullien de la fortalesa de les seves lleis del secret bancari, com Suïssa, comencen a rebre pressions perquè comparteixin la informació bancària de què disposen i canviïn les seves polítiques.

Avui els bancs privats i els gestors de patrimonis s'afanyen a ingressar l'anomenat diner negre -actius que no s'havien declarat- en comptes corrents fora de sospita.

Aquest canvi pot brindar noves oportunitats a la indústria. A mesura que es van regularitzant molts fons, els analistes diuen que les institucions financeres podran vendre productes de gamma extra en gestió de riquesa a gent amb diners i entrar en mercats que fins ara quedaven fora dels límits.

"Ara hi ha molt menys diner negre que fa tres anys", afirma Jean Schaffner, cap del departament fiscal del bufet Allen & Overy, a Luxemburg. "Als bancs els interessa que els clients hi vagin amb els seus diners". Durant dècades els governs occidentals han tolerat els paradisos fiscals a l'estranger, on els rics podien aparcar els seus milions lluny de l'escrutini de les seves autoritats. Suïssa, en concret, va desenvolupar la fama de ser el lloc on els rics es podien fiar de les lleis del secret bancari.

Però les coses van començar a canviar el 2008, especialment després que la crisi financera forcés molts governs a començar a col·laborar.

UBS contra les cordes

Les autoritats nord-americanes van posar contra les cordes UBS, el principal banc de Suïssa, al·legant que havia ajudat milers de persones a amagar ingressos al fisc dels Estats Units. Més endavant UBS va arribar a un acord amb el departament de Justícia nord-americà, va facilitar detalls de 4.450 comptes de clients i va pagar una multa de l'equivalent a gairebé 600 milions d'euros a canvi d'un acord de suspensió d'actuacions judicials. Altres bancs, incloent-hi Credit Suisse i Julius Baer, s'han vist atrapats en aquesta àmplia investigació.

Els reguladors mundials també han pres les seves mesures. Durant anys l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) havia intentat controlar centres financers estrangers que no complien amb certs requisits, com per exemple negar-se a compartir informació fiscal amb altres països. El 2009 l'OCDE va elaborar una llista negra per al G-20, que engloba les economies més importants del món i fa pressió perquè els països siguin més transparents. Des d'aleshores, i per poder sortir de la llista, un nombre de països i regions, que incloïen Andorra, Costa Rica, les illes Verges britàniques, Liechtenstein i Mònaco, han acceptat adoptar les normes internacionals.

"La gent defraudava els seus països perquè ningú compartia informació amb ningú", explica Pascal Saint-Amans, director del centre de política fiscal de l'OCDE a París, que s'ha encarregat de coordinar gran part de l'ofensiva global i descobrir les operacions dels paradisos fiscals. "Vull mesures dràstiques contra el secret bancari, i això és exactament el que estem fent".

Mentre Suïssa i altres escenaris estrenyien els controls financers, molta gent al principi va córrer a altres paradisos fiscals com Singapur i Hong Kong, que encara ofereixen allotjament a alguns dels comptes més secrets del món. Però aquests llocs també han de fer front a pressions renovades.

Diners per a les arques públiques

L'empenta mundial contra els paradisos fiscals ha representat una gran ajuda per a les arques governamentals. Les autoritats espanyoles, per exemple, van descobrir l'existència d'un compte bancari a Suïssa obert als anys 30 pel pare d'Emilio Botín, el multimilionari banquer espanyol i president de Banco Santander. L'any 2010 Botín i altres membres de la seva família van haver de pagar 200 milions d'euros en impostos per evitar la denúncia d'evasió fiscal.

De moment els països han obtingut uns 14.000 milions d'euros en impostos addicionals dels més de 100.000 individus rics, segons les dades de l'OCDE.

La situació ha fet que la banca privada s'hagi d'espavilar per reforçar les seves pràctiques de gestió del risc i formar els seus clients més rics sobre el nou entorn regulador.

Aquestes dinàmiques canviants podrien crear oportunitats. Diuen els analistes que un sector bancari privat més prim i més consolidat disposarà de més recursos per atraure un nombre creixent de gent rica de les economies emergents. Els bancs suïssos, que tenen un historial de saber atreure clients estrangers, s'han expandit per l'Amèrica Llatina i l'Àsia, mentre que els bancs austríacs s'han centrat en l'Europa de l'Est i Rússia.

Mantenir aquests nous clients no serà tasca fàcil. Després de les crisis financeres els rics exigeixen tarifes més baixes i transparència sobre on s'inverteixen els seus diners. També han volgut evitar els productes financers massa complicats, com ara els valors amb garantia d'actius ( asset-backed securities ), en favor d'inversions que es puguin vendre fàcilment si els mercats fan un gir cap a pitjor.

Tomi Laamanen, catedràtic de la Universitat de St. Gallen de Suïssa, assegura que "les entitats financeres han d'acollir-se a la transparència fiscal si tenen la intenció de seguir en el negoci".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT