INFRAESTRUCTURES D'ENSENYAMENT
Crònica 30/05/2011

Els barracons s'enquisten a l'escola pública

Sònia Sánchez
4 min
Els barracons s'enquisten a l'escola pública

Els nens que el curs vinent faran 4t de primària a l'escola Sa Forcanera de Blanes hauran passat els seus set anys de vida escolar en barracons. Aquest centre i el Montserrat Vayreda de Roses són els que més temps porten en una situació que se suposava que havia de ser provisional però que, ara més que mai, sembla no tenir final.

La retallada en els comptes d'Ensenyament es concentrarà en bona part en la construcció d'escoles, que la consellera, Irene Rigau, ja va admetre al Parlament que haurà d'aturar-se en molts casos.

De fet, Rigau va advertir a l'inici de mandat que es trigarà almenys vuit anys a eliminar els barracons, que han anat creixent progressivament cada any des dels 527 que hi havia el 2003, pel creixement de la població escolar. Tot i que el Govern tripartit repetia com un mantra que construïa dues escoles per setmana (cent a l'any), la veritat és que hi ha encara moltes obres pendents. La xarxa d'escoles en barracons de Barcelona, creada al març per a les vuit escoles que estan en mòduls prefabricats a la capital catalana, denuncia que cap dels 12 centres previstos (6 escoles i 6 instituts) al Pla d'Equipaments 2008-2011 s'han construït i només un està en obres, el Fluvià de Poble Nou. Al cercador de construccions de la web del Consorci d'Educació de Barcelona apareix aquesta escola i l'institut Pere IV en obres i els centres Univers i Sant Martí pendents d'inici. De la resta d'obres del Pla, no se'n sap res.

Ni el Consorci ni el Departament d'Ensenyament no van facilitar dades de construccions pendents ni d'escoles en barracons a Barcelona o a Catalunya, al·legant que tot està en revisió per l'impàs polític municipal (després d'eleccions) i autonòmic (pendent d'aprovar els pressupostos). Però les últimes dades oficials disponibles, del 2009 -quan hi havia 1.046 barracons-, revelaven que la majoria de centres en mòduls es concentra a les comarques de Girona (on el Govern parlava fa sis mesos de 31 escoles en barracons i 93 que en tenien algun, segons el Diari de Girona ) i de Tarragona. La Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) de Tarragona, però, en té comptabilitzades només 10, mentre que la de Lleida diu que allà en són una dotzena. Això suma un mínim d'una seixantena d'escoles en barracons a Catalunya, sense comptar les de les comarques de Barcelona, més enllà de les vuit de la ciutat comtal. En aquesta zona, per exemple, l'escola El Calderí de Caldes de Montbui fa 5 anys que està en barracons. L'AMPA es va manifestar divendres passat per exigir a Ensenyament que reprengui les obres del centre, adjudicades el 2010 i "aturades sense cap explicació" pel nou Govern, diuen.

La prolongació excessiva del temps d'estada en barracons a moltes escoles del país ha portat la FAPAC a crear un grup de treball per fer pressió en aquesta qüestió. "La falta de previsió i els problemes de planificació de l'administració ja són greus", afirma el president de la FAPAC a Barcelona, Enric Llurba, que forma part de la comissió. Llurba reclama "un pla per acabar amb tots els barracons en vuit anys".

"Un barracó és la il·lusió d'una escola nova, però si la situació va més enllà de dos anys, la falta d'espais importants d'aquestes instal·lacions no ajuda en absolut a treballar el projecte pedagògic en la seva totalitat", diu el representant de l'escola pública de CCOO, Àngel Garcia, que atribueix els retards a un dèficit de "planificació". De fet, la previsió de l'administració per aquestes instal·lacions acostuma a ser de dos anys (els de les obres) però cada cop hi ha més casos que, després de cinc i sis anys en barracons, encara no han vist posar ni la primera pedra.

L'escola Sa Forcanera de Blanes, que l'any 2005 es va posar en marxa en barracons, no només no s'ha començat a construir sinó que ni tan sols ha estat adjudicat el disseny del projecte. El president de l'AMPA, Jordi Vila, ho atribueix sobretot a un tema de colors polítics entre administracions, que retarda l'acord. El terreny que l'Ajuntament convergent oferia "no complia les condicions" que demanava el Govern tripartit i ara que les compleix, el Govern de CiU ha deixat en suspens l'adjudicació del projecte a l'espera de concretar el pressupost.

"Va venir fins i tot Cospedal"

Vila explica que poc abans de les eleccions autonòmiques del novembre, tots els partits es van bolcar a oferir-los l'escola. "Va venir fins i tot la Cospedal", diu, i explica que llavors els van "tapar la boca amb un document on s'encarregava el projecte". L'encàrrec ha arribat a la fase d'adjudicació, i s'hi ha quedat estancat des de febrer.

La directora del Montserrat Vayreda de Roses, Montse Testar, també diu que amb la coincidència de socialistes a les dues administracions, després de les municipals de fa quatre anys, el procés es va agilitzar una mica, però "ara l'Ajuntament torna a canviar de color i no sabem què passarà".

Però el president de l'AMPA de l'escola Fluvià i representant de la Xarxa d'Escoles en Barracons de Barcelona, Cesc Morales, creu que no és tant qüestió de colors polítics com de "burocràcia i descoordinació en la planificació" escolar de l'administració. "A Barcelona eren els mateixos colors fins fa quatre dies i la descoordinació també hi era. És un tema de voluntat política en general, de fer una aposta real o no per l'escola pública", afirma. Aquesta xarxa, que té voluntat d'estendre's fins a agrupar totes les escoles en barracons de Catalunya, reclama en el seu manifest fixar un termini màxim de tres anys per l'estada d'una escola en barracons.

stats