Publicitat
Publicitat

UNA INICIATIVA POPULAR EN TEMPS DIFÍCILS

Dos mil veïns de Sant Martí, el Turó de la Peira i el Prat celebren 50 anys de cooperatives obreres

Els barris que no va construir Franco

Quan els socis vingueren a viure aquí, al barri quedava molt per fer, els mercats quedaven lluny, no hi havia escoles públiques i hi havia espais i carrers pe r urbanitzar; tampoc hi havia formes de vida associativa prou consolidades". Amb escrits com aquest, dos mil veïns de Sant Martí, del Turó de la Peira i del Prat han començat a celebrar el cinquantè aniversari de les cooperatives obreres que es van crear de manera mig amagada durant el franquisme, majoritàriament sota el subterfugi d'associacions cristianes. "Nosaltres no només aixecàvem els habitatges sinó que promovíem uns valors i una democràcia interna en ple franquisme", explica Joan Pintó, president de la cooperativa Sagrat Cor. No és cert, doncs, com fa córrer la brama popular, que aquests barris només els construís Franco.

Cinc comunitats de Barcelona, als districtes de Sant Martí i d'Horta-Guinardó, originades al voltant de la parròquia del Sagrat Cor del carrer Pere IV del Poblenou, han mantingut la flama del cooperativisme fins avui gràcies a una estructura veïnal que relliga 950 socis que viuen a la Gran Via, a la Diagonal, al carrer Maresme i al passeig de la Peira. I tots tenen una història per explicar. "Vam construir al mig dels camps", apunta Serafí Pérez de Tudela, president de la cinquena comunitat, a la Diagonal. "A mi m'hi va portar la meva dona", recorda Francisco Janer, president de la segona comunitat, a la Gran Via. "La nostra part va aguantar la crisi de l'aluminosi", afegeix Manel Martínez, president de la tercera comunitat, al Turó de la Peira. Molt hi va tenir a veure l'arquitecte triat per aixecar els blocs, Jordi Bonet, actual director de les obres de la Sagrada Família. Solvència contrastada.

A la cooperativa del Sagrat Cor en tants anys n'han vist de tots colors, des de la creació de l'escola Gregal, que va tancar el 1991, fins a l'arribada de nova immigració que no entén el règim cooperatiu. Però encara ara mantenen una espessa xarxa de 80 botigues en lloguer que els suposa uns ingressos de 200.000 euros a l'any. "A l'altra banda de la Gran Via, els 300-400 euros de lloguer que cobrem als comerços, es dupliquen", assenyala Pintó.

L'embranzida del Prat
A l'altra banda de l'àrea metropolitana, Jaume Porlan i Antonio Pedrero, encapçalen actualment la dinàmica cooperativa obrera d'habitatges del Prat, que suma 999 socis més i una arrel obrerista que es va plantar l'any 1962 amb els primers 91 habitatges a la carretera de la Marina, a la plaça Ramon Roigé i Badia. Fins al 1975, la cooperativa, influïda per l'experiència d'Arrasate, al País Basc, va gestionar dues naus, una escola de formació i un edifici d'apartaments moblats on s'allotjaven els socis que esperaven la finalització del seu pis.

"Ara ens preocupa el relleu generacional. Per això estem implicant els joves en projectes d'administració de finques i d'atenció social", diu Porlan. Ningú no diria que el model cooperativista estigui en crisi, quan al Prat l'entitat segueix construint, té en marxa un pla d'actuació en quatre anys per fer habitatge tutelat i col·labora amb l'Ajuntament per a la gestió d'habitatge social. Ara bé, si algú es vol fer soci d'aquestes cooperatives ha de saber que hi ha drets i deures: de moment només s'hi entra per via familiar, amb avals veïnals o per registre al padró.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT