Publicitat
Publicitat

EVOLUCIÓ EN LES DINÀMIQUES INTERNES DELS PARTITS Reportatge

Els militants, més ideològics que els seus dirigents, defensen sovint decisions allunyades de l'elector

Quan les bases planten cara a la direcció

Els militants i simpatitzants del PSC de Barcelona van ignorar la consigna tàcita de la direcció nacional i les enquestes, que coincidien a preferir Montserrat Tura com a alcaldable, i van escollir Jordi Hereu. No és la primera vegada que l'afiliació fa rectificar uns dirigents, com sap molt bé ERC, que va haver de fer campanya pel vot negatiu a l'Estatut empesos per les bases, a contracor de la direcció i amb uns votants descol·locats. "Sovint hi ha diferències entre les orientacions dels militants i els electors" de cada partit, constata Francesc Pallarès, catedràtic de ciència política de la UPF. Però què les motiva i com afecten la formació?

Aquestes tensions ja han estat estudiades pels acadèmics, segons explica Joan Botella, catedràtic de ciència política de la UAB. La llei de May identifica els dirigents com els més "moderats", ja que "es mouen en les institucions, buscant la col·laboració", mentre que "els militants són més ideològics i radicals". Els electors, però, només "volen que els partits els resolguin els problemes". Aquestes diferències entre el pragmatisme i la puresa ideològica porten a un "conflicte intern potencial", tot i que Oscar Barberà, professor de ciència política de la Universitat de València (UV), puntualitza que aquest no és automàtic, sinó que l'alimenten les divisions entre els sectors de cada formació. Sovint, assegura, "una part de la direcció alimenta l'assemblearisme per reforçar posicions" en benefici propi. De fet, el també professor de ciència política de la UV Juan Rodríguez recorda que Hereu gaudia igualment del suport d'una direcció del PSC, la de la federació de Barcelona.

Els dirigents de CiU, més radicals
En les formacions polítiques amb més democràcia interna, com Esquerra -de caràcter assembleari-, es podria pensar que aquesta pot ser un fre per esdevenir un partit central, ja que les bases poden empènyer la direcció a mantenir postulats extrems. Tanmateix, Rodríguez assegura que "no necessàriament" és així, ja que "no a tots els partits els militants són més radicals". Un equip d'experts de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials ja fa anys que assisteix als congressos dels partits catalans i allí realitza enquestes als afiliats i dirigents presents per conèixer les seves opinions i els posicionaments. Fruit dels sondejos han descobert que a CDC i UDC els dirigents són el sector extremista del partit, tant en l'àmbit social com nacional. En les esquerres, però, es compleix la norma conforme els més radicals són els militants, en els dos eixos, però l'electorat és fins i tot més moderat que la direcció. Els experts no van rebre prou respostes en el congrés del PP per extrapolar-ne posicionaments. "El problema sorgeix sobretot quan es modula el discurs per buscar electorat fora de l' espai de cacera habitual, com quan Esquerra va voler pescar-ne entre els votants de CiU i el PSC", afegeix Rodríguez.

Noves fórmules de participació
Aquestes tensions, per Botella, el que sí que plantegen és el debat sobre "qui ha de ser el propietari d'un partit: els afiliats o els votants"; és a dir, a partir de les opinions de qui s'ha de conformar l'estratègia. No és un dilema trivial, ja que "la democràcia interna dels partits sol anar en detriment de la democràcia general", segons Rodríguez, perquè situa els representants dels ciutadans en una dinàmica pròpia i allunyada.

Per salvar la disputa, els experts coincideixen a proposar respostes innovadores. Pallarès, per exemple, apunta a les "primàries obertes o semiobertes com a fórmules per lligar la puresa dels militants i el pragmatisme de l'electorat". En aquesta línia, la ciutadania de Cerdanyola del Vallès, militant o no, va poder escollir el candidat i votarà l'ordre dels integrants de la llista electoral d'ICV al municipi. Igualment, cada cop més partits elaboren el programa local a partir de tallers oberts a entitats i ciutadans. Rodríguez afegeix que no cal que tot es debati en congressos i que a Europa sovint els militants voten les orientacions més rellevants d'un partit a través d'urnes descentralitzades, cosa que aporta "decisions més moderades i acostades a l'electorat". Les opcions són múltiples. El secretari general de SI, Uriel Bertran, fins i tot proposa que els seus afiliats puguin votar per internet els posicionaments del seu grup parlamentari.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT