Publicitat
Publicitat

ELECCIONS MUNICIPALS 2011

Hereu i Trias només coincideixen a reformar la ronda Litoral, endreçar Collserola i fer el bus ràpid

La batalla de Barcelona ja crema

Fa dies que pedalen i han anat topant amb més duresa l'un contra l'altre a mesura que les enquestes, sempre favorables des de fa mesos a Xavier Trias, han anat escurçant les enormes distàncies que es registraven abans de les eleccions primàries del PSC del 19 de febrer. Finalment, doncs, si algú en tenia algun dubte, hi haurà batalla de Barcelona el pròxim 22-M. Probablement hi haurà victòria nacionalista, la primera en 32 anys a la capital de Catalunya, la que pot acabar de deixar extremadament tacat el mapa de Catalunya del color blau fosc de CiU, però res està fet. Ni tan sols qui sumarà amb qui.

Jordi Hereu es va estampar fa només un any contra els resultats de la consulta de la Diagonal (12,17% de participació i 79,8% de rebuig), una iniciativa que el PSC va impulsar sota pressió d'ERC, i es va erigir en representant de "l'única administració que organitza una consulta per perdre-la", com deia un dels seus tinents d'alcalde. Era un 16 de maig i feia cinc mesos que l'alcalde havia agafat amb el pas canviat tota l'oposició anunciant el 13 de gener l'aspiració de Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern. Hereu va liderar durant uns mesos l'agenda mediàtica d'un mandat sense grans esdeveniments, però la Diagonal va obligar-lo a sacrificar Carles Martí, i tampoc va sortir beneficiat de les polèmiques amb les prostitutes de la Rambla o amb la corrupció a Ciutat Vella.

Trias, des de la seva talaia de candidat veterà però de bona pasta, no s'havia de moure gaire per anar recollint a favor seu el desgast del PSC a Barcelona, que, a més, amb un govern en minoria, sortia a brega per tema tant si s'entenia amb els uns com amb els altres (amb CiU i ERC pel pla Barça, amb CiU per l'ordenança del civisme, amb ERC pels pressupostos o per la Diagonal, amb ICV pel tancament del Parc Güell...). I CiU ha tingut temps en tots aquests mesos de preparar-se un nou discurs i un nou model de ciutat que s'allunyi de la queixa destructiva i de la visió preolímpica i postolímpica que sempre han dominat els socialistes.

Primàries i la qüestió temps

Quan tot semblava perdut per al PSC, quan la broma que els socialistes feien a CiU sobre les alcaldies de Sant Cugat del Vallès, Vic i Martorell com a únics poders es començava a aplicar a l'inrevés amb els exemples de l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Cornellà, van arribar les eleccions primàries entre Hereu i Montserrat Tura i l'alcalde va sortir-ne reforçat contra tots els elements i contra l'aparell del partit, que encara estava estabornit per la derrota del 28-N a la Generalitat. L'altre aparell, el de la federació de Barcelona ciutat del PSC, se li va posar al darrere com un sol home i van esclafar l'exconsellera.

Hereu sap que probablement no és a temps de remuntar els sondejos, però no per això té previst aturar-se fins al final, encara que li costi sang, suor, llàgrimes i moltes hores de son. L'alcalde, que ja va fer doblet d'agenda durant les primàries, ha multiplicat les aparicions de dia i de nit, dins i fora d'agenda, als actes de partit i a les nits solidàries del Luz de Gas. El PSC està més preocupat pel debat entre Chacón i Rubalcaba que pel futur municipalista a Catalunya, però l'alcalde tampoc gasta sigles en el seu discurs i prefereix pujolejar i crear un identificatiu Hereu-Barcelona. I com fa quatre anys, ha fet una llista llaminera amb independents, ara de la Gauche Divine.

Trias se n'ha anat fins a Nova York i Boston per ser presentat a les universitats de Columbia o Harvard com " the next major of Barcelona ", i li ha estat fàcil envoltar-se d'un equip que comença a anar molt més enllà dels seus fidels regidors de sempre per presentar un nou model de Barcelona per als pròxims quaranta anys: nous barris al port, plantes de biomassa i agricultura a Collserola, edificis energèticament suficients a l'Eixample... Trias, malgrat la seva veterania, juga amb el vent a favor per la novetat, ja ha fitxat exdirigents del govern com Àngel Miret perquè facin de supergerents a l'estil dels mandats de l'alcalde Maragall i l'únic que el podria aturar és un nou tripartit -ara contra ell com a representant de la primera força-, que pocs preveuen que sumi 21 dels 41 regidors.

Però no coincideixen en res Hereu i Trias? No hi podria haver una sociovergència? L'entesa PSC-CiU, debat recurrent, sempre té el problema de qui es posa davant i qui darrere i la pugna política creixent en campanya la farà més difícil. De moment, els dos principals candidats ja han accelerat a ritme de declaració i resposta desqualificadora diària i, en el contrast dels seus programes, només coincideixen en la reforma de la Ronda Litoral, la integració de Collserola a la ciutat i el desplegament del bus ràpid. Bé, i en vèncer la crisi, si bé tots dos admeten en privat que el fenomen els supera per bones intencions que hi posin. CiU no es carregarà tòtems del PSC com la Sagrera, però ja ha afegit la seva urbanització a un pack de reformes amb el Fòrum, les Glòries i la Diagonal. Sempre la Diagonal...

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT