La bella és Samira Ibrahim, una noia egípcia de 25 anys. La bèstia és l'exèrcit, que governa el país des de la caiguda de Hosni Mubàrak. La metàfora la va fer servir l'escriptor Ibrahim Farghali a Twitter el 27 de desembre, quan la Samira va aconseguir que un tribunal administratiu li donés la raó i prohibís que es fessin proves de virginitat forçades a les dones arrestades en centres de detenció militars. "La bella ha guanyat la bèstia. Sí, podem! #supportsamira", va piular Farghali.
Twitter torna a estar aquesta setmana farcit de #supportsamira. La bella va noquejar la bèstia en el primer round legal, però diumenge va perdre el segon, quan la justícia militar va absoldre el metge acusat d'haver-li ficat els dits a dins de la vagina per esbrinar si tenia l'himen intacte. Ella no en va ser l'única víctima, també ho van ser les altres sis noies solteres que les forces de seguretat van detenir el 9 de març de l'any passat a la plaça Tahrir durant les protestes que van seguir a la celebració del Dia Internacional de les Dones. Les van arrestar, les van tancar en una presó militar, les van pegar, les van insultar, les van sotmetre a electroxocs, les van fer despullar i van comprovar davant d'un grupet de soldats si eren verges. Per la Samira, va ser una violació. Per Amnistia Internacional, un mètode de tortura.
Les dones egípcies lluiten des de fa anys contra l'assetjament sexual de què són víctimes rutinàriament al carrer. No és un cas o dos, és una epidèmia. Un estudi del 2008 va posar xifres al tabú i va concloure que el 83% de les egípcies i el 98% de les estrangeres havien patit alguna forma d'assalt sexual. Diverses organitzacions de dones i de drets humans treballen contra aquesta xacra i un grup d'activistes segueixen la pista dels abusos sobre un mapa virtual. Però el que li va passar a la Samira i a d'altres que no ho han denunciat mostra que la violència sexual s'ha convertit en una política de terror institucional. Alguns generals han admès a Human Rights Watch que els tests de virginitat són una pràctica generalitzada, l'objectiu de la qual és evitar denúncies de violacions contra soldats. La Samira sosté una hipòtesi menys descabellada: busquen humiliar-les perquè no se segueixin manifestant.
La Samira no es va acoquinar. Va trencar el silenci en un vídeo que va fer estralls a la xarxa. Al juny, va recórrer als tribunals. El procés a Ahmed Adel, el metge a qui va acusar, és una de les poques demandes contra les forces de seguretat que la justícia militar ha admès a tràmit. Que l'hagin absolt confirma els mals auguris: l'exèrcit, que ha de transferir el poder a una autoritat civil aquest estiu, pensa deixar impunes els crims comesos durant la transició. El cas de la Samira és un dels més emblemàtics i punyents, però n'hi ha més de què respondre: el procés de milers de civils en tribunals marcials i la mort de desenes de persones durant la repressió de les protestes.
Les dones van ser una de les grans forces de la revolució contra la dictadura i a Tahrir es van sentir segures. Momentàniament. Aviat es van convertir en blanc de la violència en les protestes. Les han atacat i degradat físicament i verbalment, però segueixen al carrer. Avui hi tornaran a ser per donar suport a la Samira. Ella pensa portar el cas davant un tribunal internacional. Insisteix que no és el seu honor el que hi ha en joc, sinó el d'Egipte.
