BarcelonaDiuen que els Estats Units adopten decisions econòmiques prenent com a termòmetre el cost d'omplir el dipòsit de benzina del cotxe. I és que si els països del Magrib o del Pròxim Orient ens semblen realitats llunyanes quan seguim l'actualitat a través del diari o la televisió, esdevenen més pròximes que mai quan anem a repostar a la benzinera.
Omplir avui el dipòsit d'un vehicle amb gasolina costa un 14,27% més que fa un any. En el cas del gasoil l'augment ha estat d'un 20,37%. Concretament, el preu del litre de benzina sense plom ha passat d'1,185 per litre a 1,354, i el del combustible dièsel, d'1,087 euros a 1,308. És a dir, omplir el dipòsit (50 litres de mitjana) costa avui 67,713 euros en el cas de la gasolina, 8,457 euros més que fa un any. El dipòsit de gasoil costa 11,07 euros més que fa dotze mesos, fins a un total de 65,412 euros.
Òbviament, les revoltes polítiques i socials del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient han influït decisivament en aquest fort increment del preu, però no són l'única causa que explica l'elevat preu de la benzina. De fet, no podem pensar que si es produeix una dràstica davallada del preu del barril de petroli Brent (el de referència a Europa), com el 2008, quan va passar dels 147 dòlars per barril al juliol als 49 dòlars el novembre del mateix any, el preu de la benzina baixarà en paral·lel. El barril de Brent va tancar divendres a Londres a 123,45 dòlars (85,52 euros), un 0,89% més que la sessió anterior.
L'explicació principal és que el preu de la gasolina respon en un 50% als impostos de les administracions estatal i autonòmica. De fet, es tracta d'un mercat diferent al del petroli, tot i que la gasolina n'és un derivat. El gasoil i la gasolina, obtinguts després del procés de refinament del cru, cotitzen als mercats majoristes de referència per a Espanya, que són el del Mediterrani i el del nord d'Europa.
Oferta i demanda
Els factors decisius en aquests mercats són, igual que a la borsa de valors o en la resta de matèries primeres, l'oferta i la demanda. Es tenen en compte problemes en el subministrament pel tancament temporal de refineries i l'estacionalitat (a l'hivern augmenta la demana de gasoil de calefacció i això acostuma a pressionar a l'alça el preu). El preu de la benzina s'explica, doncs, per diversos factors. El preu del carburant és un 40% del total. Un 10% correspon a altres costos que suporta el carburant després del procés de refinament: els costos d'emmagatzematge, de transport, de manteniment d'existències de seguretat, comercials, d'amortització, la remuneració al minorista i el marge majorista.
Arribats a aquest punt cal sumar-hi els impostos, que varien en funció dels estats i les autonomies. A Espanya equivalen a la meitat del preu final de la benzina. Aquesta càrrega tributària s'explica fonamentalment per tres partides: l'impost d'hidrocarburs, introduït l'any 1992 seguint les directives europees; l'impost especial de venda minorista -l'anomenat cèntim sanitari, introduït el 2002-, i, per últim, l'IVA, que suposa un 18% del preu final.
L'1 de gener Andalusia, Múrcia i Extremadura es van sumar a Catalunya, Madrid, Astúries, el País Valencià, Castella-la Manxa i Galícia i van incorporar el cèntim sanitari, que serveix per finançar part de les despeses sanitàries de les comunitats autònomes. Brusel·les va dictaminar el 2008 que aquest impost violava la normativa europea, però les autonomies no n'han fet cas.
Catalunya és el territori que més ingressos obté en el tram autonòmic del cèntim sanitari. El 2008 (últim exercici amb dades disponibles), la Generalitat va recaptar 147 milions d'euros en virtut d'aquest impost minorista, una xifra que suposa un 39% del total ingressat per les comunitats autònomes que apliquen aquest recàrrec.
Europa cobra més
Tot i que suposa una càrrega impositiva d'un 50%, Espanya no és ni molt menys un dels països que apliquen més impostos a la gasolina. La mitjana de la zona euro se situa en un 58,1% del preu final, segons les dades del ministeri d'Indústria. De fet, només tenen càrregues inferiors Xipre (44,3%), Bulgària (48,7%) i Letònia (49,7%). Per sobre es troben el Regne Unit (62,5%), Suècia (61,6%), Holanda (61,5%), Alemanya (61%), Grècia (60,9%) i França (58,2%).
En el cas del gasoil, Espanya suporta un 43,3%, per sota del 48,2% de mitjana de l'eurozona. Els carburants a Espanya no se situen en la franja alta de preus. Al febrer el preu mitjà de la gasolina sense plom a la Unió Europea era de 145,1 cèntims i de 127,3 cèntims a les benzineres espanyoles. El gasoil es venia de mitjana a la UE a 130,8 cèntims i a 123,3 cèntims a Espanya.
Finalment, cada companyia o empresari propietari d'una estació de servei fixa el preu en funció dels seus costos i de l'estratègia comercial. Però no acostumen a haver-hi grans variacions en el preu, ja que es considera que el marge net per a un operador se situa entre 1 i 1,5 cèntims d'euros per litre, xifra que representa prop de l'1% del preu final.
La llei de defensa de la competència prohibeix qualsevol acord de concertació de preus entre estacions. No obstant, la Comissió Nacional de Competència (CNC) ha reiterat recentment que urgeix aplicar mesures per fomentar la competència en el mercat espanyol dels carburants.
Concretament, el 14 de març la CNC va senyalar que les traves a la competència en el sector han causat uns nivells de preus abans d'impostos superiors als de la majoria dels països veïns. L'organisme supervisor espanyol va apuntar que els espanyols estarien pagant (abans d'impostos) uns 1.600 milions d'euros anuals de més respecte a països com Alemanya o França.
Desigualtats
Les dades del ministeri d'Indústria indiquen que el preu sense impostos de la gasolina sense plom al febrer era de 63,7 cèntims d'euro per litre a Espanya. La mitjana europea era de 60,8 cèntims, mentre que Alemanya i França aplicaven preus de 56,7 i 61 cèntims, respectivament. En el cas del gasoil, la tarifa espanyola era de 69,9 cèntims per litre, davant dels 67,6 cèntims de mitjana europea. França cobrava 64,7 cèntims i Alemanya, 66,3.
Amb l'objectiu de facilitar la competència i reduir les barreres d'entrada al sector, Competència recomana diverses mesures, com l'obertura de més estacions de servei en grans superfícies comercials i l'agilització de les llicències per a l'obertura de noves benzineres.
La CNC va destacar en el seu informe l'elevat grau de concentració a causa de la forta implantació a Espanya dels operadors Repsol, Cepsa i BP, que al mateix temps són les úniques petrolieres que disposen de refineries a Espanya i que participen en el negoci majorista i minorista.
Competència ja va mostrar la seva preocupació en un informe presentat el setembre del 2009, però el document del març constata que "continuen sense adoptar-se mesures efectives per donar compliment a les recomanacions efectuades".
"La necessitat d'aplicar aquelles recomanacions ha pres més urgència amb la pujada del preu dels carburants durant els últims mesos i el repunt del preu del petroli derivat de les tensions polítiques al Magrib i al Pròxim Orient", conclou el document de la CNC.
L'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP) -que agrupa BP, Cepsa, Galp, Repsol, Saras i Shell- va respondre que les afirmacions de la CNC "no tenen rigor i no estan provades".
