Publicitat
Publicitat

ENSENYAMENT

Lluís M. Callís i Lluís Díez, nascuts el mateix dia fa 78 anys, són els estudiants més veterans

Els 'bessons' més grans de la universitat

Són jubilats actius. No han perdut l'ànsia per aprendre, tot i que a la seva edat, 78 anys, molts ja estan de retirada. Lluís M. Callís i Lluís Díez podrien ser considerats universitaris atípics. Comparteixen el mèrit de ser els alumnes més veterans que trepitjaran el curs que ve les aules de les universitats catalanes, que ahir van fer públiques les dades de preinscripció de l'exercici acadèmic vinent. Com que es resisteixen a portar una vida contemplativa, han decidit que no abandonaran la facultat. Callís cursarà història de l'art a la Universitat de Barcelona (UB). Als passadissos del mateix edifici coinicidirà amb Díez, que començarà la carrera d'història. Tot i que la seva trajectòria és plena de coincidències -es diuen Lluís, van néixer el mateix dia i resideixen a la capital catalana-, fins ahir no es coneixien. L'ARA els va reunir per escrutar què els empeny a estudiar quan la majoria de la gent de la seva generació han renunciat a afrontar nous reptes.

Serà la segona experiència universitària d'aquests barcelonins des que van jubilar-se. Callís, metge de professió, va llicenciar-se en història a la UB l'any passat, una carrera que va iniciar tres anys abans de deixar l'hospital de la Vall d'Hebron i que va completar en vuit cursos. "Va ser una experiència gratificant, tant que després he volgut fer història de l'art, perquè sempre m'ha apassionat", explica l'home, que encara compagina els estudis amb la consulta privada, per no perdre el contacte amb la medicina. Per Callís, el retorn a la facultat ha estat com recuperar les sensacions d'aquella etapa de joventut a París, on va especialitzar-se en malalties de ronyó en l'àmbit de la pediatria. "Vaig introduir aquesta especialitat a Espanya", recorda, orgullós.

L'atractiu de superar barreres

Lluís Díez, que el 2010 va obtenir el títol d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) després de set anys d'esforç, també té una trajectòria destacable. Va treballar tota la vida a la companyia Iberia, que li va permetre residir en quatre països durant la seva etapa professional -Portugal, Anglaterra, Alemanya i Itàlia-, tancada quan va fer 65 anys. Després d'agafar-se un any sabàtic i gaudir del golf, una amiga que és professora a la UB li va proposar que assistís a classe per satisfer inquietuds. Díez, que col·leciona biografies de Napoleó i necessita tenir un llibre a les mans, en relata el desenllaç: "Em va cridar l'atenció i vaig acabar fent humanitats. Com que estic bé i m'agrada la història, continuaré estudiant. De fet, de petit a l'escola, només treia excel·lents en història". No se li ha acabat la corda.

A punt d'iniciar la tercera carrera, Callís reconeix que la universitat que ha conegut ara és sensiblement diferent. Ho retrata amb una anècdota: "Abans, quan el catedràtic entrava a l'aula, ens aixecàvem tots. I, esclar, el primer dia que vaig tornar a la universitat, quan va entrar la professora, em vaig aixecar, però vaig veure que era l'únic". El metge barceloní està satisfet, però, de la decisió presa. "Buscar nous estímuls, no conformar-te, és clau", raona Callís, que sent certa pena pels jubilats que no saben o no poden aprofitar el temps lliure. Díez en fa una lectura semblant. "M'avorreixo si he de jugar a la petanca i, com que sóc aprenent de tot i mestre de res, em ve de gust aprendre", ironitza. A casa, ja no s'estranyen si els exàmens li treuren hores de descans.

Tots dos admeten que s'han sentit còmodes a l'aula, malgrat la diferència d'edat amb la majoria de companys. "He trobat persones brillants i un ambient fantàstic", afirma Díez. "N'hi ha de molt formats, tot i que he de dir que m'ha decebut el nivell d'alguns universitaris", puntualitza Callís, més crític. Al setembre els espera un nou curs.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT