Publicitat
Publicitat

BATALLA JUDICIAL PER LA PATERNITAT DE LA XARXA SOCIAL

Els germans Winklevoss volen reobrir la demanda contra Mark Zuckerberg per haver-los robat la idea

Els bessons tornen a atacar Facebook

Hi ha gent que va a judici esperant guanyar milions de dòlars. Els germans Tyler i Cameron Winklevoss ja n'han guanyat desenes de milions. Però, sis anys després de començar la seva batalla legal amb Facebook, volen tornar tots els diners... per intentar guanyar-ne encara més.

Els Winklevoss -dos bessons idèntics i graduats a Harvard- asseguren que, juntament amb un altre estudiant de Harvard, Divya Narendra, van ser ells els que van tenir la idea original de crear Facebook i que Mark Zuckerberg els la va robar. L'any 2004 van denunciar Facebook i Zuckerberg i, quatre anys després, van arribar a un acord per cobrar 20 milions de dòlars en metàl·lic i 45 milions en accions de Facebook.

Des de llavors, han estat intentant desfer l'acord, assegurant que van ser enganyats a l'hora de tancar el pacte. El seu argument és que Facebook no els va dir la veritat sobre el valor de les accions i se'n van quedar moltes menys de les acordades. Però la decisió de tornar a començar la batalla no ha estat fàcil.

Fos quin fos el valor dels títols en el moment de segellar el pacte, el valor de les accions de Facebook ha crescut des d'aleshores. Avui dia, l'acord a què van arribar el 2008 els bessons i Zuckerberg està valorat en més de 140 milions de dòlars, segons algunes fonts.

Aquest mes, els dos bessons i Divya Narendra tenen previst plantejar recursos d'apel·lació als tribunals federals de San Francisco. L'objectiu és desfer l'acord i continuar amb la seva demanda original contra Facebook i Zuckerberg amb la intenció de guanyar més diners. De totes maneres, si la jugada no els surt bé ho podrien perdre tot. En qualsevol cas, els bessons asseguren que no ho fan per diners, sinó per principis. I per reivindicar-se.

"La qüestió és que no van lluitar de manera justa", va dir Tyler Winklevoss en una entrevista recent. "La qüestió és que Mark Zuckerberg va robar-nos la idea". El seu germà, Cameron, va ficar-hi cullerada: "No vam rebre el que havíem acordat". Facebook nega que actués malament i respon que els Winklevoss simplement tenen remordiments.

Guerra a dues bandes
Per fer les coses encara més complicades, els bessons també han entrat en guerra amb els advocats que els van ajudar a aconseguir l'acord amb Facebook. Els germans els van acomiadar, els van acusar de males pràctiques i es van negar a pagar-los. Recentment, un jutge va donar la raó als advocats i va ordenar que els Winklevoss els paguessin un 20% dels diners de l'acord (uns 13 milions de dòlars). Per ara, tant els diners com les accions segueixen en un dipòsit custodiat per una tercera part.

Però el que realment empipa els bessons és la seva batalla amb Zuckerberg. Quan, durant l'entrevista, van parlar d'ell, un i altre s'ajudaven mútuament a acabar les frases. Tots dos podien rememorar cada detall d'una història que evidentment han explicat una vegada i una altra. "No pot ser que Mark Zuckerberg es comporti d'aquesta manera i se surti amb la seva", va dir Cameron Winklevoss.

Mark Zuckerberg va declinar fer una entrevista per parlar d'aquesta qüestió, i Andrew Noyes, un portaveu de la companyia, va dir: "Facebook no té res a dir més enllà del que ja hem explicat". En el passat, Zuckerberg ha negat que robés la idea de Facebook als germans Winklevoss. Ell assegura que els bessons volien fer una web de cites, no una xarxa social.

Els dos germans, que ara tenen 29 anys, recentment van explicar el seu punt de vista en una entrevista al programa 60 minutes de la CBS.

Nascuts a Greenwich, Connecticut, eren remadors de l'equip universitari de Harvard i van competir als Jocs Olímpics de Pequín, l'any 2008. Ara viuen a San Diego, on s'entrenen per als Jocs Olímpics del 2012. El seu físic és imponent, tal com apareix a la pel·lícula La xarxa social , on un mateix actor -Armie Hammer- va interpretar els dos bessons. Fan gairebé dos metres i els seus cossos són esvelts i musculosos, propis d'algú que s'ha passat anys remant.

Riscos per a tothom
Mentre que els germans Winklevoss podrien acabar perdent els diners de l'acord que van signar, els riscos també són igualment elevats per a Facebook. Si els tribunals desfan el pacte, l'empresa haurà de decidir si ofereix als bessons una compensació més elevada o si, per contra, prefereix anar a judici. Les operacions recents suggereixen que Facebook, que no cotitza a la borsa, està valorat ara mateix en uns 50.000 milions de dòlars. És possible que la companyia no vulgui patir la publicitat negativa d'un procés judicial, especialment si té intenció de sortir a la borsa.

L'origen de l'actual disputa és el 2003, quan Zuckerberg -aleshores un estudiant de segon curs a Harvard- va dir als germans Winklevoss i a Divya Narendra que els ajudaria a programar Harvard Connection, posteriorment anomenada ConnectU. Però Zuckerberg va anar retardant la feina a Harvard Connection i, quan el van pressionar per saber com portava el projecte, se'ls va treure de sobre. El febrer del 2004 va estrenar The Facebook, que, amb el temps, va esdevenir Facebook.

Quan ConnectU i els seus fundadors van demandar Facebook, l'empresa de Zuckerberg també va demandar-los a ells. Era l'any 2005.

L'acord, que va cedir a Facebook la propietat de ConnectU, havia de resoldre tots els problemes. Els detalls de la nova disputa, que van sorgir pràcticament de manera immediata, són menys coneguts. En part perquè el pacte va arribar després d'una mediació confidencial. Però, segons els documents judicials, les parts van acordar un pagament de 65 milions de dòlars.

Els Winklevoss van demanar aleshores si podien rebre una part d'aquests diners en accions de Facebook i van proposar que cada acció fos valorada en 35,9 dòlars. El seu càlcul es basava en una inversió que Microsoft havia fet cinc mesos abans, segons la qual Facebook estava valorat en 15.000 milions de dòlars. D'acord amb aquella valoració, els bessons van rebre 1,25 milions d'accions valorades en 45 milions de dòlars.

Valoració independent
Però dies abans de signar l'acord, Facebook va subscriure la valoració d'un expert independent segons la qual les accions que estaven transferint als bessons estaven valorades en 8,88 dòlars cada una. Facebook no va revelar aquesta valoració, que hauria situat les accions en una valoració d'11 milions de dòlars. Els fundadors de ConnectU asseguren que aquesta omissió de Facebook va ser un engany i que suposava un frau. Els Winklevoss no volen dir quant demanarien en una nova negociació, però asseguren que, tenint en compte la valoració de l'expert independent, haurien d'haver rebut almenys quatre vegades més d'accions. Al preu actual, això significaria que estarien satisfets amb 500 milions de dòlars.

Facebook assegura que no tenia cap obligació de revelar la valoració de 8,88 dòlars i que era una dada que apareixia en els informes públics de l'empresa. Facebook diu que aquesta valoració és una de les tantes que ha rebut i que té tan fonament com qualsevol dels càlculs que fan els germans Winklevoss i la seva bateria d'advocats i assessors.

Als mercats on es negocien les accions d'empreses que no cotitzen a la borsa, el valor de les accions de Facebook han pujat més de 100 dòlars en les últimes transaccions.

Fins ara, Facebook sempre ha guanyat les resolucions judicials. Els germans esperen tenir més sort aquest mes davant del Tribunal d'Apel·lacions dels Estats Units. Si no és que decideixin deixar-ho córrer. L'any passat, els germans Winklevoss van completar un màster en direcció d'empreses (MBA) a Oxford. Cameron va contribuir a començar Guestofaguest.com, una web que ofereix informació sobre "gent, llocs i festes" a Nova York, Los Angeles i altres zones. "Seguim tirant endavant perquè volem ser persones productives", va dir Cameron.

Preguntats sobre si podrien haver convertit ConnectU en una web que tingués centenars de milions d'usuaris -com va fer Zuckerberg amb Facebook- els bessons van respondre a l'uníson: "Totalment". Tot i així, van afegir que Zuckerberg mereix reconeixement per "no equivocar-se" i expandir Facebook fins a convertir-lo en una comunitat de 500 milions d'usuaris. Però creuen que Zuckerberg no mereix la fama i els diners que ha obtingut: "Si el Mark ha arribat tan amunt és perquè nosaltres el vam contactar per incloure'l a la nostra idea".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT