Publicitat
Publicitat

EL DEBAT POLÍTIC I SOCIAL A L'ESGLÉSIA

Un nou document avala més ambició nacional 25 anys després d''Arrels cristianes de Catalunya'

Els bisbes catalans marquen distàncies amb Rouco

Vint-i-cinc anys després del document 'Arrels cristianes de Catalunya', els bisbes catalans hi han tornat amb un text oportú que marca distàncies amb l'Església espanyola, que acaba de reelegir Rouco.

Una mica més tard de la data commemorativa, a la qual s'arribava el 27 de desembre, els onze bisbes de Catalunya van firmar el 21 de gener, festa dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, el document que actualitza aquella reivindicació de l'autogovern i de reconeixement de la consciència nacional de Catalunya que Narcís Jubany i Ramon Torrella van impulsar un llunyà 1985, en el dia de Sant Joan Evangelista. Després d' Arrels cristianes de Catalunya , el nou text, Al servei del nostre poble , no ha decebut els diferents nivells de l'Església catalana i suposa una actualització de la reivindicació de la identitat catalana sobre la qual demana "un nou impuls i coratge".

Més social i fins i tot econòmic que el seu text antecessor però sense defugir l'entorn polític, el document dels bisbes catalans defensa "la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable dels pobles". Si el text del 1985 defensava un reconeixement de la consciència nacional de Catalunya i donava fe de la realitat nacional de Catalunya, la versió 2011 remarca "la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya" i defensa "el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta".

Referents i immigració

Un dels firmants, l'arquebisbe Joan-Enric Vives, fa pocs dies, en un article a l' Avui , avalava que Arrels cristianes de Catalunya és "una doctrina social eclesial de referència i ben actual" i, en aquesta línia, Al servei del nostre poble fa una renovació de mínims, per exemple, sobre immigració perquè "la pluralitat ha crescut" i cal seguir ajudant la nova immigració "a integrar-se en la nostra cultura sense que perdin les seves peculiaritats". El document, firmat i començat a difondre abans que el cardenal Antonio María Rouco Varela fos reelegit i superés el cardenal Tarancón en anys de lideratge a l'Església espanyola, s'ha interpretat en els cercles eclesiàstics catalans com una manera de marcar distàncies.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT