Les bombes espanyoles de Gaddafi ataquen Misurata

Barcelona / madrid.Divendres es confirmava que les tropes gaddafistes utilitzen mortíferes bombes de fragmentació de fabricació espanyola contra els civils de la ciutat de Misurata, l'únic feu rebel a l'oest de Líbia que des de fa setmanes resisteix un setge sense treva. Ahir l'oposició denunciava que les tropes del dictador havien llançat a la ciutat un centenar de míssils Grad fabricats a Rússia.

Els blancs dels míssils deixen clar quina mena de guerra està lliurant Gaddafi: fàbriques d'oli, de llet i de pa, en una ciutat que, després de dos mesos d'ofensiva, està al límit. Els desplaçats que ahir arribaven en vaixell a Bengasi, la capital rebel, explicaven que feia setmanes que no tenien aigua ni llum i que milers de persones esperen angoixades al port de Misurata que els evacuïn per salvar la pell. Falta menjar i els bombardejos dificulten l'arribada des les organitzacions d'ajuda humanitària.

Mentrestant, els avions de l'OTAN bombardejaven Sirte, la ciutat natal de Gaddafi, i una regió al sud de Trípoli. Les forces rebels combatien per terra en la volàtil línia del front, que els últims dies està situada entre les ciutats d'Ajdabia i Brega, el port petrolier reconquerit pels gaddafistes la setmana passada.

Madrid justifica la venda "legal"

Tot el que s'ha fet és legal. Aquest és el principal argument que va utilitzar ahir el govern espanyol per justificar que el 2007 va vendre a Gaddafi les bombes de dispersió. Defensa va subratllar que l'Estat compleix els acords internacionals per destruir aquest tipus de munició i prohibir-ne fabricació des del maig del 2008, quan 108 països van acordar a la Convenció de Dublín eradicar aquest tipus d'armament.

El juliol del 2008, quan Carme Chacón feia tres mesos que era al càrrec, el consell de ministres va aprovar una moratòria per prohibir l'ús, desenvolupament, producció, compra i emmagatzematge d'aquestes municions a l'Estat. En aquell moment es van posar en marxa els tràmits per destruir totes les bombes de dispersió, una tasca que es va acabar el 18 de març del 2009, quan l'Estat es va erigir com el primer país del món en complir la Convenció de Dublín. Les últimes empreses que legalment van fabricar bombes de dispersió van ser l'aragonesa Instalaza i la basca Expal.

Diversos diputats consultats ahir per l'ARA van denunciar que el govern espanyol socialista va anar tard en la prohibició de la venda d'aquest tipus d'armament, en contra del que defensa la ministra de Defensa, Carme Chacón. La diputada d'ICV Núria Buenaventura va lamentar que aquestes bombes fossin legals fins al 2008, però va recordar que "feia més de deu anys" que hi havia una campanya en contra d'aquest tipus d'armament. Joan Ridao, d'ERC, va defensar que la seva formació va ser una de les més actives en la lluita contra la fabricació d'aquestes bombes a l'Estat. El diputat de CiU Jordi Xuclà va criticar que l'executiu espanyol "es posi medalles" pel que fa al Conveni de Dublín perquè "abans en tenia reserves" i va apuntar que des del 2004 hi havia iniciatives de CiU per prohibir aquest armament.

Aznar defensa "l'amic" Gaddafi

L'expresident José Maria Aznar va criticar ahir des dels Estats Units l'atac militar contra el règim de Gaddafi recordant que des de fa vuit anys és "un amic extravagant, però un amic" d'Occident. Es va queixar que no s'actuï de la mateixa manera contra l'Iran o Síria. "És molt difícil entendre una política que deixa que els amics caiguin i que els enemics segueixin al poder", va afirmar en una conferència. Aznar va defensar els esforços de Gaddafi contra del terrorisme i va destacar la seva renúncia als programes d'armament biològic, químic i nuclear. La ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, va titllar de "sorprenents" les paraules d'Aznar i va replicar que el deixen "fora del consens internacional".