Les preguntes que ens hem de fer davant una intervenció militar són sempre les mateixes. Entre les causes que han originat el conflicte, existeix una complicitat dels nostres estats derivada d'interessos econòmics o polítics? I, la comunitat internacional ha disposat mesures per evitar el conflicte?
En el cas de Líbia, observarem que el dictador Gaddafi s'havia convertit en un ferm aliat d'Occident, signava convenis comercials i se li venien armes. I respecte a les mesures polítiques i econòmiques, han faltat sancions, embargaments, no comprar hidrocarburs i organitzar una cimera regional amb presència dels rebels i del govern libi per forçar la marxa del dictador. La similitud de Gaddafi amb Sadam Hussein, de l'Iraq, i els talibans, de l'Afganistan, és evident. S'obliden els fracassos de les intervencions en els dos països, també la mala punteria dels militars occidentals, i és que en totes dues guerres la població civil és la que ha posat els morts. La guerra és el fracàs de la política.
