Publicitat
Publicitat

POLÈMICA PER LA PUJADA DE LA LLUM

Les elèctriques consideren "indispensable" l'augment de tarifes

La bombolla elèctrica esclata a la cara dels consumidors

Els governs del PP i del PSOE han anat alimentant una hipoteca elèctrica que se situa sobre els 15.000 milions d'euros. Les subvencions a les renovables i a la mineria en són algunes de les causes.

El govern espanyol i les empreses elèctriques van defensar ahir l'increment del 9,8% de la factura de la llum (efectiu a partir de l'1 de gener) que va aprovar dilluns l'executiu liderat per José Luis Rodríguez Zapatero. El PSOE diu que la pujada de la llum servirà per saber quin és el preu real de l'electricitat.

És l'inici del final de la bombolla elèctrica. Però com s'ha format aquesta bombolla? El nucli de la qüestió és l'anomenat dèficit tarifari. Durant anys el consum elèctric ha anat deslligat del preu real de la llum i ara els consumidors es troben de cop amb un augment de gairebé el 10%. Els ciutadans pagaven electricitat barata mentre augmentava any rere any la seva hipoteca amb les companyies elèctriques. El dèficit tarifari se situa actualment prop dels 15.000 milions d'euros i aviat podria arribar als 20.000 milions d'euros.

El PP, que ahir va protestar en boca del seu líder, Mariano Rajoy, pel que considera un augment tarifari "salvatge", va idear el dèficit tarifari al inventar-se el sistema de titulització elèctrica, fórmula segons la qual les elèctriques podien cobrar dels bancs la diferència entre l'import de la factura elèctrica i els seus costos. El govern havia de tornar progressivament -i amb interessos- aquests avançaments bancaris o crèdits. El govern socialista ha seguit incrementant aquesta hipoteca elèctrica durant els darrers anys, però la irrupció de la crisi financera i, després, del conjunt de l'economia, han provocat la fi de les titulitzacions i han retallat un 10% la demanda elèctrica.

A més, el govern ha sumat a la factura imaginària dels consumidors finals les sucoses subvencions per a les renovables (principalment fotovoltaica i eòlica) i per a la mineria espanyola. Les energies verdes acumulaven subsidis per valor de 6.200 milions d'euros al 2009. El sector miner espanyol -un negoci que ja no és rendible- rebrà 600 milions d'euros anuals fins al 2014.

Per tot plegat, la bombolla comença a esquerdar-se i el govern no descarta nous increments del preu de la llum en els propers mesos. El ministre de Foment, José Blanco, va dir que l'augment del preu de la llum es deu a "l'herència enverinada, com la bombolla immobiliària" rebuda del PP. Segons Blanco, el govern ha resolt el problema "de la millor manera que es podia resoldre". "Estem en un moment difícil i s'han d'afrontar decisions difícils", va subratllar.

Empreses
Unesa, la patronal que aglutina les companyies elèctriques, considera "indispensable que els preus de les tarifes responguin als preus reals de l'electricitat". Gas Natural Fenosa va dir que era "absolutament necessari" que el govern adoptés "mesures urgents" per compensar el dèficit tarifari.

Les organitzacions d'usuaris i consumidors, com l'OCU, l'UCE i Facua, consideren inacceptable l'increment de preu i creuen que només beneficia les elèctriques. La patronal Pimec va titllar d'"excessiva" la pujada. El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, compareixerà al Congrés per explicar l'augment de preu.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT