La borsa es desploma per la inestabilitat a l'eurozona

LUXEMBURGUna de les qüestions que està demostrant la crisi de l'eurozona és fins a quin punt estan entrelligades l'economia i la política. O fins a quin punt els mercats són sensibles als esdeveniments polítics. La victòria del socialista François Hollande en la primera volta de les eleccions presidencials de França, la crisi política que ha fet caure el govern a Holanda i la confirmació que l'economia espanyola està en recessió van provocar ahir una nova jornada de nerviosisme a les borses europees.

L'Íbex-35 va caure un 2,76% i es va situar en els 6.856 punts, fregant mínims del 2003. La prima de risc espanyola, que mesura el diferencial amb el bo alemany a 10 anys i és el termòmetre per saber la confiança dels inversors en la solvència d'Espanya, es va tornar a disparar fins als 440 punts. Tot i això, l'índex selectiu espanyol no va ser el que va baixar més, perquè Milà va registrar una davallada del 3,83%, que a Frankfurt va ser del 3,36% i a París del 2,83%.

En el cas de l'Íbex, la borsa va caure després que el Banc d'Espanya confirmés el que ja apuntaven totes les previsions: l'Estat ha entrat en recessió. La caiguda de l'activitat econòmica registrada en el primer trimestre d'aquest any és del 0,4% del producte interior brut (PIB), que se suma a les dades de creixement negatives que també es van registrar a finals del 2011.

El creixement a Espanya s'ha frenat, en bona mesura, a conseqüència de les mesures d'austeritat i de l'elevada taxa d'atur. Cada vegada hi ha més veus que reclamen que es doni més temps a Espanya per reduir el dèficit i evitar fer retallades tan draconianes. El president del BBVA, Francisco González, es va mostrar ahir partidari d'aquesta flexibilització de la Unió Europea. González va assegurar que cal més flexibilitat per als països que estan posant en marxa "programes ambiciosos d'ajustos i reformes", en una clara al·lusió a l'estat espanyol.

Espanya no va enganyar

Ahir també es va saber que la xifra que va oferir el govern de Mariano Rajoy del dèficit públic que es va registrar l'any passat és la correcta, en contra dels rumors sorgits a Brussel·les fa setmanes, que apuntaven que l'executiu popular havia inflat la xifra per poder obtenir més bon resultat aquest any.

L'oficina d'estadístiques comunitària, Eurostat, va confirmar ahir que el dèficit espanyol del 2011 va ser del 8,5% del PIB, un càlcul fet a partir de dades pròpies. La xifra supera en dos punts i mig la que havia previst el govern socialista, que va perdre les eleccions el 20 de novembre. "No hi ha dubte de la fiabilitat de les estadístiques espanyoles", va assegurar el portaveu europeu d'Economia, Amadeu Altafaj.

Espanya és el tercer estat membre amb el dèficit més elevat, només superat per Irlanda (13,1%) i Grècia (9,1%), dos països que han estat rescatats. Tot i que l'Estat té un desequilibri pressupostari molt més elevat del previst, en el conjunt de la zona euro el dèficit del 2011 va disminuir fins al 4,1%, dos punts menys que l'any anterior, gràcies als socis que han fet els deures. En canvi, el deute públic del conjunt dels socis de la moneda única continua en clar ascens. El 2011 el deute a la zona euro era del 85,3% del PIB, gairebé dos punts menys que el 2010.

D'altra banda, el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Competència, Joaquín Almunia, va admetre ahir que a l'executiu comunitari li preocupa "la recessió i els problemes econòmics d'Espanya" i que el cas espanyol ha estat en un lloc "més destacat" en les últimes setmanes en l'arena europea. Tot i així, Almunia es va mostrar "convençut" que Espanya "superarà" la crisi perquè "està portant a terme amb decisió reformes i ajustos". Brussel·les espera que Espanya continuï amb les mesures d'estalvi per complir amb la reducció de dèficit. Tot i això, el secretari d'estat d'Hisenda, Miguel Ferre, va descartar ahir altra cop apujar l'IVA, perquè "no és efectiu".