La borsa viu la pitjor sessió de l'any i cau un 4%
Les constructores i les empreses d'energia pateixen un gran càstig, en un nou dia negre per a l'Íbex. El debat en el si de la Unió Europea no ajuda Espanya. Alemanya no vol que el BCE actuï.
BARCELONA.La volatilitat i la desconfiança són totals. Els mercats no veuen respostes clares i la situació empitjora. L'Íbex va caure ahir el 4% en la seva pitjor sessió de l'any. La borsa espanyola es va veure arrossegada per diferents factors, perquè el que els analistes sí que deixen clar és que tot té una explicació. La desinversió d'ACS en Iberdrola, d'un 3,69%, va suposar un càstig per les dues empreses, que van caure un 6,06% i un 7,87%, respectivament. Es tracta d'una constructora i d'una empresa elèctrica, massa interconnectades a Espanya. Sacyr Vallehermoso va caure fins a un 10,36%, castigada com a accionista de Repsol, en té un 10,01%. També van caure les entitats financeres, el BBVA en un 3,07% i el Santander un 4,03%, penalitzades per l'augment de la morositat.
El que es va penalitzar ahir van ser les empreses espanyoles, que estan patint la incertesa creada per l'expropiació d'YPF, la filial de Repsol, pel govern argentí. Daniel Pingarrón, analista d'IG Markets, destaca que, en canvi, la prima de risc espanyola, la diferència entre el bo espanyol a deu anys i l'alemany, va tenir ahir un comportament més positiu i es va reduir fins a tancar en els 410 punts bàsics, encara molt alta. En tot cas, es tracta de la marca Espanya, amb un govern espanyol que no aconsegueix oferir un clima de seguretat als mercats.
El Bundesbank va afegir ahir més incertesa. El seu president, Jens Weidmann, va assegurar que no li correspon al Banc Central Europeu -és membre del seu consell de govern- resoldre els problemes de deute d'Espanya. Weidmann, enfrontat amb el president del BCE, Mario Draghi, va afirmar que "no s'hauria de proclamar que s'apropa la fi del món si els interessos a llarg termini d'un país superen temporalment el 6%", una circumstància que ha vorejat tota aquesta setmana Espanya.
La sinceritat de Monti
Aquest és ara mateix el principal problema a la zona euro. Mentre Weidmann considera que pagar pel deute sobirà un 6% pot ser un "esperó" perquè els governs "facin els deures", països com Espanya o Itàlia busquen desesperadament l'ajuda del BCE per relaxar la situació. La visió des de fora d'Europa és que no hi ha precisament una direcció clara per superar la crisi del deute, que seria el primer pas per superar la crisi econòmica. John Shepard Reed, expresident de la Borsa de Nova York, va assenyalar ahir en una conferència a l'IESE el problema: "A Europa hi ha moltes reunions, es parla, es decideix... però no hi ha un pla concret ni sabem qui està dirigint la situació", informa Beatriz Arias. L'executiu, que va ser CEO de Citigroup durant 16 anys, va concloure que els nord-americans "creuen que Espanya i Itàlia seran rescatades".
Itàlia va iniciar ahir el camí d'Espanya, després que el govern italià decidís revisar a la baixa la previsió de creixement i apujar la del dèficit, fins a l'1,7% del PIB per al 2012. El consell de ministres italià, presidit per Mario Monti, va aprovar ahir les previsions macroeconòmiques que haurà de presentar a la Unió Europea abans del dia 30. Però la situació va portar Mario Monti a sincerar-se. "Combatem tots els dies per evitar el dramàtic destí de Grècia, on es viuen importants retallades". Les borses europees també van partir la situació d'incertesa i volatilitat, tot i que menys que l'espanyola. El MIB de Milà va caure el 2,4%, el CAC francès l'1,6% i el DAX alemany l'1%.
En el cas d'Espanya, els mercats tornaran a ser avui una prova de foc de la situació del país, amb noves emissions de bons de deute sobirà a mitjà i llarg termini, després de l'emissió de lletres de dimarts.
