Publicitat
Publicitat

CRISI ECONÒMICA

L'Íbex-35 cau al nivell més baix des del març del 2009 mentre creix la discussió sobre la utilitat de les polítiques d'austeritat

La borsa retrocedeix dos anys

Les borses van tornar a viure ahir una jornada desastrosa. Els mercats van obrir a Europa amb números verds després d'un dilluns negre, però el pessimisme als Estats Units va enfonsar aquest intent de recuperació. Wall Street (que dilluns no havia obert perquè era festiu als Estats Units) es va tenyir de vermell i va encomanar les borses europees. L'Íbex-35 va perdre un 1,6% i va caure al nivell més baix des del març del 2009 (7.936 punts). Les principals borses del Vell Continent van viure descensos similars excepte la de Londres, que va ser l'única que va acabar el dia en positiu.

La por d'una nova recessió i la incapacitat d'Europa per controlar la crisi grega -que amenaça de contagiar altres països de l'eurozona- és el principal motiu que està empenyent les borses cap avall. Fa setmanes que se senten avisos d'una recaiguda de l'economia i, el que és pitjor, no només procedeixen de les malvades agències de qualificació o bancs d'inversió, sinó d'entitats respectades com el Banc Mundial o l'FMI. I avui Europa ha de superar una prova de foc: el Tribunal Constitucional alemany dictaminarà si les ajudes per al rescat a Grècia són legals. En cas negatiu, l'eurozona afrontarà encara més incertesa.

El debat sobre com sortir de la crisi gira entorn a un punt clau: les mesures d'austeritat, també conegudes com a retallades. Mentre l'ortodòxia europea, liderada per Alemanya, estableix com a prioritat bàsica la reducció immediata del deute i el dèficit públics, altres veus critiquen aquesta estratègia perquè consideren que limita les possibilitats de generar creixement econòmic. Ahir es van sentir opinions contundents procedents d'un bàndol i l'altre.

A favor i en contra de l'austeritat

"És innegable que l'excessiva despesa pública ha generat uns nivells insostenibles de deute que ara amenacen el nostre benestar econòmic", va afirmar ahir al Financial Times el ministre de finances alemany, Wolfgang Schäuble, un dels abanderats de l'austeritat. "La recepta és tan senzilla com difícil d'implantar: les democràcies occidentals han de reduir les despeses, augmentar els ingressos i eliminar els obstacles estructurals de les seves economies, per molt que això sigui políticament dolorós", va dir Schäuble.

En l'opinió del ministre de Finances alemany, un dels homes forts de la cancellera Angela Merkel: "Aquests esforços donaran fruit inevitablement, però no arribaran d'un dia per l'altre; haurem de mirar a llarg termini". "Durant massa temps -concloïa- hem oblidat els guanys a llarg termini pels beneficis a curt termini i tots sabem quin ha estat el resultat". L'article de Schäuble portava el contundent títol de "L'austeritat és l'única cura per a l'eurozona".

Poc després de publicar-se aquest article de Schäuble, un expert de l'ONU va ser molt crític amb la insistència en les polítiques d'austeritat. Heiner Flassbeck, membre de la divisió de l'ONU per al comerç i el desenvolupament (Unctad), va assegurar ahir que l'economia mundial camina cap al "desastre" si no es deixa de prioritzar la disciplina fiscal. En la seva opinió, les retallades estan ofegant el consum i paralitzant les inversions. "La situació és realment crítica", va dir Flassbeck. "Si els governs s'agafen a les polítiques d'ajustament fiscal i segueixen reduint la despesa pública acabarem amb una recessió permanent i serà inevitable perquè no es podrà crear creixement del no-res", informa Efe.

S&P amenaça la banca

Al centre de l'huracà del deute hi torna a haver un sector que ja va resultar substancialment tocat el 2008 amb la caiguda de Lehman Brothers i la crisi de les hipoteques subprime o d'alt risc: la banca. Les entitats financeres europees, recapitalitzades durant la crisi per millorar-ne la solvència, poden trontollar de nou amb l'alentiment de l'economia i les turbulències a les borses i als mercats de deute. O com a mínim aquest és l'avís que va fer ahir Standard & Poor's. L'agència creu que la pèrdua de valor del deute públic podria acabar devaluant les carteres d'inversió de les entitats financeres.

L'últim informe de S&P explica que la lleugera millora que estava experimentant la banca pot trencar-se si no es recupera l'ordre als mercats de deute i es restableix el flux de finançament entre entitats.

S&P assegura que la situació que viu la banca és un peix que es mossega la cua: si torna la recessió, la taxa de morositat dels bancs tornarà a disparar-se, cosa que restringirà encara més l'aixeta del crèdit, un factor essencial per al creixement de l'economia. I el que és pitjor, les entitats no tenen actualment la fortalesa que tenien fa tres anys per afrontar una nova recessió.

Malgrat aquest escenari poc optimista l'agència destaca les entitats que, en la seva opinió, són més solvents. En els quatre primers llocs de la classificació de S&P hi ha els dos grans espanyols, BBVA i Santander. L'agència de qualificació considera que les dues entitats han aguantat bé la crisi. A les llista de les 50 entitats més solvents també hi són La Caixa, que ocupa la dotzena posició, i el Sabadell, a la 34. Per trobar Bankia i el Popular s'ha de baixar fins el lloc 40 i 41 del rànquing.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT