Publicitat
Publicitat

L'Íbex pateix la major caiguda de l'any i la prima de risc es dispara

Les borses i el mercat del deute no es creuen l'acord d'Obama

Als inversors no els va convèncer el pla pactat per Obama. Els mercats no veuen clar que l'acord es dirigeixi a l'arrel dels problemes dels EUA i responen amb caigudes a les males dades d'activitat industrial al país.

Les dificultats amb les quals republicans i demòcrates van arribar a un acord sobre el sostre del deute als Estats Units no feien preveure una solució gaire convincent sobre els comptes del país. L'encaixada de mans finalment va prendre forma la matinada de diumenge. Tanmateix, el desitjat efecte balsàmic que es podia esperar un cop allunyada la possibilitat que els EUA fessin fallida va tenir un impacte nul al final del dia als mercats de deute i de renda variable. Les borses van canviar de rumb, novament cap a les pèrdues, amb la publicació de dades sobre l'activitat industrial del país, que confirmen que la recuperació de la primera economia del món sembla allunyar-se.

A Europa, al matí, la renda variable avançava sense gaire convenciment mentre anaven arribant les primeres crítiques als plans que hores abans havien tancat els dos grans partits nord-americans. Un acord del qual experts i analistes només destaquen una cosa: que finalment s'ha produït. Les pàgines del The New York Times copsaven les opinions del premi Nobel d'economia Paul Krugman, molt contrari als plans del president Barack Obama. "El pacte causarà danys seriosos a l'economia nord-americana, ja molt deprimida", considera l'economista, que afegeix que "retallar la despesa mentre l'economia està tan apagada empitjorarà la situació pressupostària dels EUA". En resum: l'acord només evita la suspensió de pagaments immediata del país, però no resol els problemes estructurals -i en concret el del dèficit fiscal- que escanyen la primera economia del món.

La rebaixa de ràting no s'allunya

El pacte tampoc no permet descartar que les agències de qualificació optin per rebaixar el ràting del país. Fitch, Moody's i Standard & Poor's estimen que el país necessita retallar la seva despesa en quatre bilions de dòlars. El pacte contempla que els efectes de la tisorada no superaran els dos bilions i mig. Per tant, l'amenaça continua ben viva.

Mentrestant, els mercats anaven fent els seus números. Alguns selectius els van fer més ràpid, com l'Íbex-35, que va veure com es tombava la truita a mig matí i es va endinsar en el camí de les pèrdues. La situació va anar a pitjor amb l'obertura de Wall Street i la publicació de l'índex d'activitat industrial, un indicador que va confirmar que la recuperació de l'economia nord-americana no va per bon camí. I si bé les borses van respondre amb pujades moderades al matí com a resposta al pacte sobre el sostre del deute, a la tarda van contestar amb importants retrocessos als signes de debilitat de la primera economia mundial. La Borsa de Milà va ser la més afectada pels retrocessos (-3,87%), però, com si fos una grip, els principals selectius europeus van quedar infectats (vegeu la taula).

Als Estats Units la por a entrar de nou en recessió també va sacsejar els principals índexs del país, que, no obstant, van recuperar posicions a mesura que avançava el dia; això sí, sense poder evitar les pèrdues al tancament. Tant el Dow Jones, com el Nasdaq i l'S&P 500 van experimentar caigudes per sota de l'1%.

La passa no només va afectar als mercats de renda variable, també als de deute. A la recerca de refugi, els inversors van buscar aixopluc en el deute alemany, considerat el més segur en moments de turbulències. Què passa quan hi ha molta demanda de bons d'un país? Doncs que la seva rendibilitat, és a dir, l'interès que paga l'Estat, cau. L'efecte de la compra massiva de bons alemanys va tenir conseqüències immediates per als països sota sospita, els anomenats perifèrics , entre els quals hi ha Espanya i Itàlia.

La prima de risc espanyola -el diferencial entre el bo espanyol a 10 anys i el bund alemany- es va disparar fins a 371 punts, a tocar del màxim des de l'entrada a l'euro registrat al juliol. En conseqüència, l'augment de la prima de risc va disparar la rendibilitat del bo espanyol, que se situa de nou a les portes del 6,2%. Aquest encariment de la factura estatal per finançar-se haurà de fer front dijous a una nova emissió de deute, de 3.500 milions d'euros en bons a tres i quatre anys. Cal esperar, doncs, que el Tresor hagi de pagar més per la col·locació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT