Publicitat
Publicitat

FINANCES PERSONALS

Els bancs, que perdien 47,6 milions d'euros a l'any amb els talons, els han eliminat

El britànics diuen adéu al costum de pagar amb xec

El Regne Unit ha signat la sentència de mort als talons confirmats. Des de l'1 de juliol comerciants i serveis deixen d'acceptar talons sense garantia, tot i que els xecs seguiran en circulació set anys més.

Durant més de 42 anys els britànics havien pogut fer front a les seves despeses quotidianes amb xecs confirmats: uns talons que en aquest país anaven acompanyats d'una targeta amb l'holograma de William Shakespeare i que garantia que el banc els pagaria fins a 50 o 100 lliures (55 o 110 euros), segons el tipus de compte, fins i tot si hi havia falta de fons. El client omplia el seu xec, el receptor hi anotava el número de targeta al darrere, i operació acabada.

El xec era el mitjà de pagament preferit per les mestresses de casa que no volien sortir a comprar amb diners a la cartera, estudiants amb els comptes escurats i pensionistes que no volien tenir diners a casa però preferien pagar puntualment el repartidor de la llet. Tant el procés com el concepte prové d'un temps en què un PIN -el número d'identificació de les targetes i de validació de l'operació per internet- no volia dir res i la signatura ho era tot. Però la tecnologia ha irromput en el món de les finances personals, els consumidors han anat canviant els hàbits i des d'aquest primer de juliol els bancs han deixat de fer xecs garantits. Tanmateix, molts clients no estan contents amb la decisió.

Qui vulgui continuar pagant amb xec en teoria encara ho pot fer, almenys durant els propers set anys, però sense tenir garantia bancària. Com a resultat, els talons han deixat de ser acceptats a tot arreu, fins i tot a les companyies de ferrocarril.

Els bancs volen que d'ara endavant els seus clients paguin amb targeta (de crèdit o de dèbit), a través del mòbil o bé per internet, però aquestes opcions no sempre són possibles. Ara els bancs han de fer front a les queixes dels clients.

No tothom se sent còmode fent operacions bancàries a la xarxa, a més que d'altres no tenen accés a internet en cada moment. La nova situació tampoc no acaba d'agradar a algunes d'aquelles persones acostumades a acceptar talons com a forma de pagament. És el cas dels professionals que treballen a domicili i que fins ara solien cobrar la feina feta amb xecs confirmats, com ara els electricistes i els fusters. Des de divendres es veuen forçats a acceptar talons sense garantir, i amb això s'exposen al risc d'anar al banc a cobrar un xec per una feina feta i no poder cobrar perquè no hi ha fons. Un altre efecte secundari no desitjat és que si els pagaments es fan en metàl·lic sorgeix la temptació de no pagar l'IVA.

Lluita contra el frau

Els xecs, però, són costosos per als bancs: més de 47,6 milions de lliures de pèrdues a l'any per culpa del frau. A més, la seva popularitat va a la baixa. En els últims cinc anys el seu ús ha davallat un 65%. De tots els talons que es fan només un 7% són confirmats. Amb aquesta situació, els bancs han fet balanç i han decidit que són una despesa per a les entitats i un servei al client que no cal seguir oferint.

De moment, els bancs han deixat clar que, sempre que se'ls permeti, els clients que vulguin poden continuar pagant amb xec. Sigui com sigui, la dificultat per a un client decidit a seguir amb aquesta modalitat de pagament serà trobar els establiments o comerços que encara acceptin els talons. La realitat és que actualment tan sols una de cada mil transaccions encara es fa per taló. No obstant això, els xecs no confirmats seguiran existint com a mínim fins a l'any 2018.

El fet, però, és que encara hi ha una mica d'esperança per a aquesta forma de pagament del passat, gairebé oblidada a la majoria de països europeus, entre els quals Espanya. El seu futur definitiu es decidirà en una reunió entre banquers, diputats del parlament britànic i representants del món empresarial i comercial. La data, que encara s'ha de fixar, serà el 2016. A partir d'ara, la tasca que tenen per als pròxims cinc anys serà pensar en altres mètodes de pagament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT