Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ A L'ENTORN DEL REI

Almenys 420.000 € de Nóos haurien anat a parar al paradís fiscal a banda dels que s'investiguen a Suïssa

El jutge busca també a Luxemburg els diners desviats per Urdangarin

La trama que haurien organitzat Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres per desviar els diners que cobraven a través de Nóos és complexa. I no acaba a Suïssa. També tenien diners a Luxemburg.

Les indagacions per seguir el rastre dels diners presumptament evadits per Nóos no s'aturen a Suïssa. Juntament amb la rogatòria -sol·licitud d'ajuda judicial- que s'hi enviarà, el jutge José Castro en prepara una altra per a Luxemburg per confirmar si van acabar allà els diners desviats per Iñaki Urdangarin a l'estranger a través d'una societat amb matriu al paradís fiscal de Belize, segons ha sabut l'ARA.

La societat de a Belize és De Goes Center for Stakeholder Management Ltd, amb seu a Londres i que a través de factures falses per suposats treballs per a cimeres turístico-esportives de València i Balears pagades amb diner públic va cobrar 420.000 euros de Nóos que haurien arribat a la capital britànica el 2007. Capitanejada per Urdangarin i el seu soci Diego Torres, la pretesa ONG Nóos va rebre 5,8 milions de la Generalitat Valenciana i el Govern Balear entre el 2004 i el 2007.

Els investigadors creuen que els 420.000 euros transferits a De Goes per Nóos amb 11 ordres bancàries entre el març i el juny del 2007 i 50.000 més que van arribar des de la seva empresa mirall a Espanya van ser ingressats al Crédit Agricole de Luxemburg. Si era un únic dipòsit controlat per De Goes o si la matriu a Belize -Blossomhill Assets- tenia un segon compte al Gran Ducat està per determinar. La De Goes espanyola, de nom idèntic a la britànica, és una de les empreses més fosques de la trama que esquitxa el gendre del rei: és propietat de l'última ONG creada pel tàndem Urdangarin-Torres, la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social.

Les gestions a Luxemburg són paral·leles a les que intenten aclarir la trama a Suïssa. Allà ja s'hi han detectat tres comptes. El primer es va localitzar gràcies a una nota manuscrita de la secretària d'Urdangarin, Julita Cuquerella. Donava instruccions sobre un compte al Crédit Suisse de Lausanne. Obert per Alternative General Services, empresa propietat del belga Robert Cockx, el compte va rebre entre el 2008 i el 2009 un total de 375.000 euros.

Cockx, que per ara està imputat, va dir a la policia i al fiscal Anticorrupció que deixava utilitzar el seu compte a Urdangarin per vehicular cobraments a canvi d'una comissió del 5%. Els diners venien d'Agval, filial d'Aigües de València. El seu amo, Eugenio Calabuig, sosté que els 375.000 euros pagaven serveis d'intermediació del duc a Jordània. Calabuig creia que el destinatari final dels pagaments era Urdangarin.

Quan va ser interrogat per aquest compte al febrer a Palma, el gendre del rei va sortir del pas assenyalant com a perceptor dels cobraments el jordà Mansour Tabaa, un home de negocis molt ben relacionat amb la dinastia d'aquell país, que manté estrets vincles amb el rei d'Espanya.

Però una nova versió embolica encara més les coses. Un amic d'Urdangarin i la infanta Cristina, l'empresari madrileny José María Treviño, va declarar com a testimoni que va ser ell qui va cobrar els 375.000 euros. I que els va cobrar amb tres pagaments de 125.000 euros cadascun el 2008 i el 2009 perquè va fer gestions -fallides- perquè Aigües de València desenvolupés un projecte hidràulic faraònic a Jordània. De moment, la Fiscalia no té previst demanar-ne la imputació perquè cap dada suggereix que cometés delicte, precisen les fonts.

Un fosc equívoc

L'empresari va admetre que, en efecte, va pagar comissió a Cockx per l'ús del seu compte suís a manera de testaferro. I va confirmar el traspàs a un segon compte. A qui pertany serà una de les incògnites que resoldrà la comissió rogatòria si Suïssa coopera o, si més no, el bloqueja. No és l'única incògnita. Hi ha un tercer dipòsit, i si està o no vinculat als altres dos és un altre dels punts foscos de tot plegat.

Al manuscrit en què la secretària d'Urdangarin comunica les dades del compte on cal fer ingressos també s'hi diu que, un cop signat "el contracte", cal enviar-ne una còpia al duc. Fonts relacionades amb aquest cas però alienes a la recerca hi aporten un nou relat: que el duc va intervenir perquè Aigües de València rubriqués el contracte, però que en realitat -encara que amb Cockx de pantalla- era per a Treviño, "que ja feia gestions". També afegeixen que "és possible" que Urdangarin mai ho digués als que li havien de pagar. Si fos així, Urdangarin hauria mantingut amb Aigües de València l'equívoc que l'assumpte jordà era a les seves mans. El projecte, que pretenia transvasar aigua del mar Roig al mar Mort, no va prosperar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT