"Si les caixes acaben sent bancs, l'obra social patirà"
La fi d'un model? L'anunci del govern espanyol d'elevar els requisits de solvència a les entitats financeres sembla una sentència de mort per al sistema català de caixes
Si s'obliga les caixes a transformar-se en bancs, perillen les fundacions i l'obra social?
Si les caixes acaben sent bancs, el que és segur és que tindran accionistes i que aquests inversors voldran la seva part en els beneficis. Voldran dividends. Per tant, és probable que l'obra social se'n ressenteixi. Minvarà la part dels guanys destinada a les fundacions.
Podria ser que algunes fundacions es quedessin sense recursos?
Els bancs duen a terme ampliacions de capital. Això seria problemàtic. Inicialment, les fundacions de les caixes podrien començar per tenir més del 50% dels bancs creats amb el seus actius. Però si es produïssin ampliacions de capital, a la llarga, les caixes podrien anar perdent el control dels seus bancs perquè les seves participacions podrien diluir-se. Si perds el control, la resta d'accionistes poden decidir què fer amb els beneficis sense el consentiment de les fundacions.
Els plans del govern espanyol suposen el final del model de caixes?
La primera reacció a l'anunci d'abans-d'ahir de la vicepresidenta Elena Salgado és que ens trobem al davant de la sentència de mort del sistema català de caixes.
Per què ara aquest decret?
El Tresor necessita finançar-se sense pagar sobrecostos. D'altra banda, els mercats no entenen les caixes i penalitzen tot el sistema. A més, en alguns casos, les caixes han estat mal portades. A Catalunya, els problemes de les caixes són més comptables que reals. Acabarà passant el mateix que el 1992 i 1993, tot i que la bombolla immobiliària ara és més greu. En tres o quatre anys, els preus dels immobles pujaran. Desmantellar un model de sistema financer per l'afectació dels actius immobiliaris no em sembla correcte.
