Publicitat
Publicitat

REFORMA DEL SISTEMA FINANCER

Unicaja, Pollença i les entitats basques superen els nivells de solvència que exigirà l'executiu

Les caixes que poden seguir sent-ho

Tot i les exigències més altes que la Moncloa plantejarà a les caixes, n'hi ha que superen amb escreix els nivells de solvència requerits. Entre elles hi ha les basques, inversores industrials allunyades del maó.

Com a conseqüència de les exigències més altes que el govern espanyol reclama a les caixes, es podria entendre que aquestes entitats presenten més riscos que els bancs en matèria de solvència. Certament, quatre dels grups de caixes fusionades -CatalunyaCaixa, Unnim, Banca Cívica i la unió de Caja Duero i Caja España- van suspendre els testos d'estrès que la Unió Europea va fer passar al sistema financer al juliol. Tanmateix, també s'ha de remarcar que la classificació de líders en solvència està encapçalada per Banca March, seguida de prop per cinc caixes: les tres basques més Unicaja i Caixa Pollença. Totes elles sobrepassen els nivells de solvència que demana el govern espanyol, amb un capital bàsic (les reserves i el capital per fer front a possibles pèrdues) per sobre del 10%.

És especialment significatiu el cas de les tres caixes basques, que des de fa temps avaluen la possibilitat de fusionar-se. La biscaïna BBK -que va absorbir l'andalusa CajaSur- i l'alabesa Caja Vital exploren una fusió freda a l'estil del Sistema Integral de Protecció (SIP), pel qual han optat entitats com Caja Madrid. Però la guipuscoana Kutxa no vol ni parlar-ne. El seu interès és una integració total de les tres entitats, com han fet a Catalunya les integrants de CatalunyaCaixa i Unnim.

Exposició immobiliària
Si les cinc caixes més solvents d'Espanya destaquen per alguna cosa és per la seva limitada exposició al sector del totxo. Els crèdits a promotors i constructors suposen el 10% del total dels concedits per BBK, l'11% dels de Kutxa o el 13% en el cas d'Ibercaja i Unicaja. D'altra banda, les caixes més necessitades de capital són també les que més vinculació han tingut amb el maó. És el cas de la fusió entre Caja Duero i Caja España, en què més del 31% del crèdit concedit és a les mans de constructors i promotors. La xifra es redueix al 23% al SIP de Cajastur i al 20% a Novacaixagalicia.

Tornant a Euskadi, més enllà de la menys significativa exposició immobiliària, ajudada pel fet que el sector no ha viscut en aquesta autonomia la bombolla creada a altres regions, les caixes basques s'han beneficiat també d'haver optat per restringir la seva activitat a les fronteres de les seves províncies. Aquesta decisió de renunciar als territoris de les seves compatriotes ha evitat l'obertura desmesurada d'oficines.

Aposta industrial
Les caixes basques van prendre el relleu dels bancs industrials -com l'antic BBV- en la tasca de sostenir el teixit industrial de la regió. BBK, Caja Navarra i, de manera no tan important, Kutxa i Caja Vital són presents com a inversors a les empreses locals més conegudes: Iberdrola, Euskaltel, CAF, Tubacex o Barón de Ley, entre d'altres. Els directius d'aquestes entitats han mostrat en tot moment la intenció de continuar apostant per la indústria, tot i que les noves normes de comptabilitat financera de la Unió Europea -conegudes com Basilea III- penalitzaran aquests paquets accionarials de les entitats reduint els seus nivells de solvència.

Aquesta possibilitat ha fet que La Caixa desvinculés la seva activitat financera de les participacions industrials del grup -excepte Telefónica i Repsol- en el nou banc cotitzat que està constituint. D'entre les caixes basques, la més afectada per les possibles penalitzacions és BBK, el segon accionista més important d'Iberdrola amb un 7% del capital, només per darrere d'ACS. La caixa biscaïna també és present a Euskaltel i Petronor. D'altra banda, Kutxa concentra els seus esforços inversors en el grup ferroviari CAF, Euskaltel, l'hotelera NH, Natra i la farmacèutica Zeltia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT