Publicitat
Publicitat

LA TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA FINANCER

Unnim debat aquesta setmana si es torna a dividir en tres i CatalunyaCaixa encara no s'ho planteja

Les caixes reduiran els consells d'administració per salvar l'obra social

Les dues caixes catalanes que han passat a mans del Banc d'Espanya només gestionen l'obra social. La caiguda d'ingressos obliga a reduir costos, i Unnim estudia tornar al passat i crear tres fundacions.

El Banc d'Espanya, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancaria (FROB), ha invertit 4.751 milions d'euros a controlar la pràctica totalitat del capital dels bancs que han hagut de crear Nova Caixa Galicia, CatalunyaCaixa i Unnim. Però aquestes entitats i les altres caixes que s'han integrat en les denominades fusions fredes (SIP) segueixen existint, encara que sigui només gestionant l'obra social, després de traspassar el negoci financer als nous bancs.

Això vol dir que les caixes mantenen intactes els consells d'administració, que fa només unes setmanes havien de plantejar tota l'estratègia de futur, i que ara tenen menys feina. Unnim té un total de 23 representants al màxim òrgan de govern, segons la memòria corporativa dipositada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), per dirigir el destí dels 25 milions d'euros que té la seva obra social. Aquesta situació ha forçat un replantejament total de la gestió del que queda de les caixes d'estalvi. Fonts del sector van assegurar que "no es tracta només de les dietes que cobren els consellers per cada reunió; el que és més urgent és aprimar els consells a la nova situació".

En el cas de les dues entitats catalanes en què ha entrat el FROB (Unnim i CatalunyaCaixa) aquest procés és més necessari per a la reducció dràstica dels ingressos, però "totes han de reduir el seu volum", van afegir les mateixes fonts del sector. La participació del Banc d'Espanya a Unnim arriba al 100% i en el cas de CatalunyaCaixa al 90%. D'aquesta manera, en el primer cas significa que la connexió entre el banc creat i Unnim és nul·la, i en el de l'entitat que dirigeix Adolf Todó només d'un 10%.

Unnim

Estudia una nova forma jurídica per a l'obra social del futur

Els pròxims dies, l'entitat fruit de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu iniciarà el debat per a la transformació de l'obra social. Fonts pròximes a l'entitat van indicar que s'aprovarà la creació d'una fundació, amb un òrgan de govern més reduït i flexible que l'actual consell amb 23 representants. Una de les opcions passa per tornar a dividir l'obra social en tres fundacions. La indefinició del model arriba a no saber quin pressupost hi haurà per a l'any que ve, ni d'on sortiran els diners. Fins ara, els programes de l'obra social es nodrien del percentatge que les caixes destinaven dels seus beneficis. Els últims anys, els pressupostos ja s'han reduït per la caiguda dels resultats, però ara hauran de subsistir amb els seus propis ingressos. En el cas d'Unnim, la situació ja referida és especialment dura, perquè ja no hi ha cap lligam amb el banc. El FROB té entre dos i cinc anys per vendre Unnim Banc, però no hi ha cap seguretat que el possible comprador vulgui quedar-se amb l'obra social.

CatalunyaCaixa

El difícil repte de mantenir un pressupost de 52 milions anuals

L'entitat que fins fa uns dies presidia Manel Rosell no s'ha plantejat la possibilitat de reduir el consell d'administració, segons va indicar un portaveu. El pressupost de CatalunyaCaixa per a l'obra social supera els 50 milions anuals, amb la incògnita de com els finançarà l'any que ve. Les mateixes fonts van destacar que l'entitat ja ha plantejat augmentar l'import de les entrades a les exposicions i altres actes que organitzi. També estudia augmentar el preu de l'accés a immobles emblemàtics com són la Pedrera, a Barcelona, i Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages.

Laietana i Penedès

Uns consells d'administració formats per 12 i 17 membres

Les dues caixes integrades en dues fusions fredes (les entitats mantenen la seva independència i comparteixen els serveis centrals i financers) no han informat que hagin aprimat els seus consells d'administració, formats per 12 persones en el cas de Laietana i per 17 pel que fa a Penedès. Fonts sindicals van remarcar que al final, aquestes caixes també hauran de retallar costos.

La Caixa

Els 500 milions de l'obra social representen l'excepció del sector

L'entitat que presideix Isidre Fainé sempre suposa un punt d'inflexió en el sector. Les seves dimensions permeten assegurar un pressupost de 500 milions per a l'actual exercici, la mateixa quantitat que el 2010. Un portaveu de l'entitat va assenyalar que no hi ha cap intenció de remodelar el consell d'administració de La Caixa, que manté estable un total de 20 representants. CaixaBank, l'entitat creada sobre l'existència de Criteria, té un conseller més, 21 en total. A més de gestionar l'obra social, La Caixa també inclou en el seu organigrama CaixaHolding, que no cotitza a Borsa i agrupa les participacions industrials a Abertis, Gas Natural i Agbar, i la presència a Port Aventura i la societat que dirigeix els camps de golf (Mediterránea Beach & Golf) que envolten al parc temàtic.

Igualment, CaixaHolding concentra gran part dels actius immobiliaris acumulats a Servihabitat, així com els percentatges accionarials a les empreses Colonial i Metrovacesa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT