Miquel Iceta: "Ens calia fer evident que CiU no té majoria"

Miquel Iceta rep l'ARA al seu despatx a la seu del carrer Nicaragua. És divendres abans de Nadal, Montilla acaba de fer el traspàs a Mas i l'ambient és de conformisme. Les darreres setmanes han estat molt difícils i segueixen pintant bastos.

Ha estat una sortida del Govern ordenada o traumàtica?

Molt ordenada, era previsible. M'estranyaria que ara estiguéssim parlant d'un escenari diferent.

Dijous, al ple d'investidura, després d'una llarga negociació, vostès van acabar abstenint-se facilitant la investidura d'Artur Mas. Per què no ho van fer a la primera de canvi?

Calia fer evident que CiU no té majoria al Parlament. Un cop establert això, calia definir-se. Al PSC no li interessava la inestabilitat, semblar que no acceptava el resultat, refugiar-se en un racó a llepar-se les ferides, sinó demostrar que en temes de país és capaç de negociar per fer acords. I això és el que hem fet en una negociació que volíem que fos molt transparent. El PSC, lògicament, tampoc estava disposat a donar el seu suport sent només un més.

L'acord parla de consensos per a grans reformes que no estan damunt de la taula, com un canvi de l'Estatut. O és que un pacte fiscal implicaria un canvi de l'Estatut?

Nosaltres no hem volgut entrar a discutir polítiques de govern, perquè realment no estem fent un pacte de govern. Volíem la garantia que, si es volen fer reformes importants, s'hauran de fer com a mínim amb el PSC. Volíem que quedés clar que la prioritat havia de ser l'economia i que es mantinguessin l'acord estratègic i els pactes nacionals. I la cautela que, si volguessin canviar lleis tan importants com la que regula la CCMA, ho haguessin de fer com a mínim amb el consens de CiU i PSC.

Té lògica que tres anys després de pactar una llei de la CCMA entre el tripartit i CiU ara s'obri la porta a una reforma?

La reforma la planteja CiU. I nosaltres hi hem posat una garantia, que hauria de comptar amb nosaltres.

I vostès, de què són garantia amb aquest tema?

Nosaltres creiem que avui la CCMA té els màxims nivells de garantia en una direcció professional i que no actua al dictat d'un govern, i nosaltres no estem disposats a fer passos enrere en aquesta direcció.

Fins on creu que arribarà Mas amb la proposta de pacte fiscal i quina serà l'actitud del PSC respecte a això?

A Catalunya sempre hi haurà una disposició positiva a millorar el finançament, però hem de ser conscients que una aposta política d'aquestes característiques requereix un consens molt ampli. Ara tenim un acord de finançament derivat d'un Estatut que té dos anys de vigència. Se sap que el cinquè any s'ha de revisar el model, com marca l'Estatut. El mateix senyor Mas diu que es tractarà després del 2012, quan ja estarem pràcticament a punt d'entrar en el període de verificar el funcionament de l'actual model.

El seu to a l'oposició pot canviar en funció del que passi a les eleccions espanyoles del 2012?

No. Una de les nostres obsessions ha estat que Catalunya no pot esperar, els problemes dels catalans no poden esperar a les eleccions generals. Per tant, nosaltres farem el nostre paper d'oposició i alternativa des del primer dia. Si hem fet alguna crítica a CiU és que no hagi fet esforços per assegurar-se majoria.

Què li sembla que, des de Madrid, el mateix dia que vostès van anunciar l'acord amb CiU diguessin que és la millor notícia del PSC en anys?

Puc entendre que hi hagi molts socialistes a la resta d'Espanya que considerin més plàcid un escenari de col·laboració entre el PSC i CiU, però es poden trobar moltes sorpreses, tant per part del PSC com per part de CiU. Encara estan instal·lats en una visió de CiU que ja no correspon i jo no sé si coneixen tant el PSC com creuen. Sabem què volem fer des de fa molt, molt de temps.

I què ha de fer a mitjà termini per liderar una alternativa d'esquerres?

Ha de ser atractiu per a una majoria dels catalans, reformular el seu projecte polític, posar en ordre el propi partit i sobretot demostrar que té una alternativa diferenciada.

Si el president Montilla deixa la primera línia política com ha dit, això faria que ho haguessin de fer també vostè i el senyor José Zaragoza?

És possible. Abordar la renovació s'ha de fer sense apriorisme. Quan arribem al congrés, tots posarem els càrrecs a disposició del partit.

Un dels temes recurrents és el tema de Madrid, del grup parlamentari propi: sí o no. Vostè és partidari que al congrés de la tardor es faci un debat a fons sobre això?

Jo sóc partidari de no fer un grup parlamentari, ho he dit sempre. Ara, em sembla molt bé el que el PSC ha decidit i és que ha d'estar en mans de la direcció del partit en cada moment plantejar quina és la millor organització parlamentària. És més important decidir què voten els diputats socialistes catalans a Madrid que no pas com s'organitzen.

És normal que en set anys d'estar vostès al Govern de Catalunya i el PSOE al govern de Madrid, amb interessos que han xocat, mai hi hagi hagut una votació diferent?

Va haver-hi un moment en què vam tenir molts dubtes per aquesta qüestió, que precisament va ser en la votació de la resolució de la sentència de l'Estatut. Però realment en aquests quatre anys només recordo aquesta votació.

Va ser un error no votar diferent?

Vist en perspectiva, sí. Aquí, més important que l'instrument és la decisió del vot i la nostra vocació és votar sempre amb el PSOE, perquè estem d'acord o perquè els convencem. I el PSC no hauria de limitar la seva influència sobre el PSOE als temes relatius amb l'autogovern, sinó també en matèria de política social i econòmica.

Si al juliol Montilla hagués donat l'ordre de votar sí a la resolució del Parlament, els 25 ho haurien fet?

Sens dubte, si el primer secretari, amb la direcció del partit, ordena un determinat sentit de vot, els diputats socialistes catalans el segueixen.

Està plantejat el relleu de Montilla com a primer secretari. Ja hi ha hagut alguna gent que malgrat el que han demanat els alcaldes de posposar el debat s'ha postulat o s'ha mogut, bàsicament exconsellers, com Maragall, Tura o Castells...

En aquest debat hi vol participar tot el partit. El que passa és que precisament perquè hi pugui participar tothom en igualtat l'hem de fer en el moment en què es convoqui el procés i no abans. A part del que han demanat els alcaldes, que són gent sensata, ho ha aprovat el consell nacional. El debat d'idees ha començat.

Vostè intervé en els òrgans del partit. Altres només en els mitjans.

Home, jo crec que és molt bo que el debat es produeixi primer a dins i després a fora, però en una societat democràtica avançada les parets del partit cap a fora cada cop són més difuminades i no és dolent. Ara, és veritat que a algú li pot xocar molt que plantejaments que es fan amb total llibertat i legitimitat fora del partit després no es produeixin a dins. Però en fi, a mi no em dol.

Li sembla que aquestes persones han tingut durant aquest temps una actitud lleial?

Miri, jo no sóc qui per jutjar, no? Sobre això, l'únic que pot jutjar-ho és el mateix president, perquè estem parlant de consellers seus.

Vostè participarà en el debat de les idees. Però quan arribi la fase de noms...

Quan arribi la fase de noms, a mi m'agradarà primer escoltar el partit, escoltar les agrupacions, escoltar els alcaldes, escoltar la gent, i després ja ho veurem. D'ambicions personals mai n'he tingut. M'importa més que entre tots encertem bé el rumb i això vol dir sobretot un debat d'idees.

Vostè és membre de l'executiva del PSOE. Quan s'analitza el 28-N a Madrid, creu que algú assumeix una influència, encara que mínima, en el fet que el PP tingui 14 punts més que el PSOE en les enquestes?

Sí, sí, sí, en aquests moments el PSOE ja té una consciència molt clara que el projecte socialista en el seu conjunt està en hores baixes i que això efectivament ens afecta. Ara bé, aquí el que hem d'evitar és que sembla que nosaltres fem una lectura dels resultats catalans en els quals tendim a exculpar-nos. No és això, nosaltres som totalment responsables, entre altres coses perquè també ens sentim totalment responsables de la gestió política del PSOE i del president Zapatero. Dels resultats del PSC, n'és responsable el mateix PSC.

El canvi de lideratge en el PSOE podria ser la solució?

Miri, no ho sé. Fins que no sortim de la crisi i no s'hagi demostrat que les polítiques que està impulsant el govern són les que més ràpidament i més solidàriament ens fan sortir de la crisi, el tema dels noms no és el més rellevant. Per tant, no considerem que el debat successori en el PSOE s'hagi obert.

Per què no es traslladarà mimèticament la patacada de les catalanes a les municipals?

Perquè no ha passat mai, perquè cada elecció té la seva dinàmica i això ha tingut molts exemples en 30 anys i, per tant, la gent, quan vota els alcaldes, vota els alcaldes i sap que això no té res a veure amb altres coses. Els alcaldes que han fet una bona gestió, que tenen una bona relació amb la seva ciutat, tenen moltes possibilitats de seguir-ho sent i els que no, tindran més dificultats.

Catalunya s'ha governat durant set anys amb una aliança d'esquerres que ha acabat com ha acabat. La majoria d'ajuntaments més importants de Catalunya també es governen per tripartits o bipartits. Està amenaçat, això?

En principi no, nosaltres ens posem d'acord amb els partits amb què podem. No tenim una cosa que ens impedeixi posar-nos d'acord amb Iniciativa o Esquerra, tot el contrari. Ara, després de cada elecció, un ha de saber llegir el resultat electoral i actuar en conseqüència, però nosaltres estem molt satisfets en general del funcionament dels pactes en l'àmbit local, siguin com siguin aquests pactes.