Publicitat
Publicitat

Amb les cames fent figa i, com sempre, a temperatura Cuní

Cadascun arriba com vol, ja marcant perfil (o intentant-ho). El primer, l'ecosocialista Ricard Gomà, que ha de ser sostenible i, a falta d'autobús directe des de Barcelona, arriba en taxi, descorbatat i amb un comandament de teleassistència a la butxaca que, com un talismà, ensenyarà hàbilment durant el debat. Minuts després s'atura un cotxe oficial amb Jordi Portabella, que hauria d'haver estat el primer, però feia tard com la independència. I, trencant convencionalismes, Alberto Fernández Díaz arriba fent rugir la seva escúter, un preludi del que després serien les seves intervencions durant el debat.

L'alcalde Jordi Hereu i l'aspirant a rellevar-lo, Xavier Trias, arriben en cotxe oficial, com cal, protocol·laris. Sobta que la corbata de Trias sigui fins i tot més roja que la d'Hereu. ¿Per jugar a despistar amb les retallades? Després d'una jornada maratoniana de campanya, cal amagar el cansament rere el coloret. Sobretot tapar les brillantors, les de la pell. Tot i que vist el resultat del debat, a algun li van camuflar fins i tot la brillantor diàlectica en algun moment. Hereu i Trias coincideixen entre bambolines mentre són empolvorats. Mateix maquillatge i mateix corrector d'ulleres per acabar ocupant una mateixa cadira.

El plató és fashion però hostil, digne d'un Supervivientes consistorial. Està, per descomptat, a temperatura Cuní. Fa un fred que pela i Trias es frega les mans per escalfar-se-les una mica. Aviat no li caldrà. La intensa picabaralla dialèctica farà pujar el mercuri, sobretot cada vegada que Fernández Díaz encengui la metxa. I avui va carregat de bengales. Però el repte més important és, sens dubte, aguantar 90 minuts sense que les cames facin figa davant del faristol. Seure ja no es porta, és carrincló. Ara toca seguir el model americà, el d'Obama, que mola més.

Hereu pren mides de l'alçada del faristol. Se'l mira i remira. Algú li diu que és prou alt per tapar el botó de l'americana que se li ha descordat. Finalment, alguna ànima caritativa li adverteix aquest detall antiestètic. Ara toca aguantar, sense que els peus carregats es tradueixin en una ganyota a la càmera. Però és inevitable. Ningú s'escapa de sortir enfocat durant el balanceig propi de qui va canviant el pes d'un peu a l'altre.

El sisè convidat

L'aritmètica electoral es tradueix, per bé o per malament, en més o menys centímetres de distància amb Cuní, a qui li toca, literalment, posar ordre quan el debat es converteix en un galliner. Tots vénen amb les instruccions del seu spin doctor sota el braç i el volen complir fil per randa. Gomà i Portabella han apostat aquest cop per un ritme diàlectic més chill out , mentre que els dards volen sense fre entre Hereu, Trias i Fernández Díaz. Però, sens dubte, és el sisè convidat qui aconsegueix fer emmudir el plató: Hereu portava Aznar sota la màniga.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT