Els altres candidats es parteixen l'espectre polític de la ultradreta a l'ecologisme

Nicolas Sarkozy

La seva hiperactivitat li ha acabat passant factura. Els francesos s'han afartat de veure'l per tot arreu. Va gosar declarar la mort del capitalisme en l'inici de l'actual crisi econòmica. Va qualificar d'"escòria" els joves dels suburbis de París sense perspectives de feina que es van rebel·lar contra el seu futur. L'onada que el va catapultar a la presidència de la República l'any 2007 -en un ajustat duel amb la socialista Ségolène Royal- va minvar aviat. I els seus índexs de popularitat no han parat de baixar. Ni el flirteig amb la ultradreta per tancar les fronteres als estrangers ni un renec final sobre el Merkozy -el matrimoni de conveniència amb la cancellera alemanya, Angela Merkel-, que ha imposat l'austeritat a Europa, no sembla que l'hagin de salvar de la crema.

Le Pen, la ultradreta

Marine Le Pen va agafar l'any passat les regnes del partit del seu pare, el Front Nacional (FN), una formació sui generis que té com a únic objectiu l'exaltació a ultrança, per la negació de la diferència, del que és francès. Aspira a repetir la gesta del 2002 quan el partit es va colar a la segona volta derrotant el candidat socialista.

Mélenchon, l'esquerra pura

Jean-Luc Mélenchon -exministre socialista- va desertar el 2008 d'aquest partit per fundar el Partit d'Esquerra. L'any passat va aconseguir el suport dels comunistes a la seva candidatura presidencial i ha estat la gran sensació de la campanya. Ha remuntant espectacularment les enquestes amb un discurs d'inspiració anticapitalista.

Bayrou, el centre

És l'etern perdedor de la cursa a l'Elisi. Pagès de professió, François Bayrou va quedar quart a les presidencials del 2002 i tercer a les del 2007, sempre amb un discurs al centre polític. La seva recomanació de vot per a la segona volta -els sondejos diuen que no hi accedirà- és un bé molt preuat que es disputaran els finalistes.

Jolie, l'ecologisme

Eva Jolie no ha convençut gens. Les enquestes li donen un marge residual de vots, però ella confia encara en l'efecte del vot ocult sobre la seva opció ecologista. Magistrada implacable contra la corrupció a França, designada pel govern islandès per investigar la fallida dels seus bancs, el seu discurs no ha acabat de calar entre els francesos.

François Hollande

El seu caràcter tranquil és l'antítesi de Nicolas Sarkozy. I aquesta faceta ha estat la més explotada en la campanya de les presidencials. "L'home normal", la descripció que ha adoptat d'ell mateix, és a un pas d'entrar a l'Elisi. Forjat a l'ombra de l'expresident François Mitterrand, va moure els fils -sempre enredats- del Partit Socialista francès entre els anys 1997 i 2008. L'any 2007 va fer costat a la que aleshores era la seva dona, Ségolène Royal, quan va disputar-se l'Elisi amb Nicolas Sarkozy, i després dels comicis va arribar el divorci. La seva vida d'home normal li va canviar de la nit al dia l'any passat quan la detenció de Dominique Strauss-Kahn a Nova York per un afer sexual el va convertir en el gran favorit a encapçalar la candidatura socialista.